Maria Àngels Cabré

Maria Àngels Cabré (Barcelona, 1968) és una escriptora i crítica literària catalana, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la presència de les dones en la cultura.^[1][2] Ha estat professora del màster de Gènere i Comunicació (GiC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.^[3]

Maria Àngels Cabré

Biografia
Naixement	1968 (55/56 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, poesia, crítica literària i traducció
Ocupació	escriptora, crítica literària, poetessa, traductora
Premis
(2016)  Premi Josep Vallverdú
Lloc web	mariangelescabre.blogspot.com

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i màster en Humanitats (Literatura Comparada) per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.^{[cal citació]} Des de 1990 treballa en el sector editorial i des de 1994 exerceix la crítica literària. Ha col·laborat molts anys al suplement Cultura/s de La Vanguardia i a altres mitjans com Lateral, Quimera, El País i la revista M-arte y cultura visual. També ha col·laborat al programa cultural Wonderland de Ràdio 4 (RNE). Actualment, publica articles al diari Ara.^{[cal citació]} Ha participat en el volum col·lectiu A New History of Iberian Feminisms.^[4]

Especialitzada en literatura escrita per dones i en dones i cultura, imparteix conferències i organitza activitats relacionades amb aquests àmbits.^[5] L'any 2013 va engegar l'Observatori Cultural de Gènere, dedicat a incentivar la igualtat de gènere en la cultura.^{[cal citació]}

Obres

• Gabriel Ferrater (Omega, 2002)
• El silencio (Caballo de Troya, 2008)^[5]
• Gran amor (Egales, 2011)^[5]
• Si se calla el cantor (Libros de la Frontera, 2012)^[5]
• Leer y escribir en femenino (Aresta, 2013)^[5]
• A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX (Elba, 2015)
• Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes (SD Edicions, 2016)
• Miralls creuats: Roig/Capmany (Pagès Editors, 2017)
• María Luz Morales. Pionera del periodismo (Libros de Vanguardia, 2017)
• LILA. Història gràfica d'una lluita/LILA. Historia gráfica de una lucha (Amb Toni Galmés; Comanegra, 2019)
• El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62, 2020)^[6][7]
• Flors i violes. La Barcelona literària en clau femenina (Ajuntament de Barcelona, 2021)
• La lluita necessària. Retrat dels feminismes avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022)

Antologies

• Sobre el arte y el artista d'Oscar Wilde (DVD Ediciones, 2000; Elba, 2020)
• Migajas sentenciosas de Francisco de Quevedo (Círculo de Lectores, 2004; Madrid, Espasa-Calpe, 2007)
• Som una ganga de Montserrat Roig (Editorial Comanegra, 2020)
• A la recerca de la dona moderna d'Anna Murià (Editorial Comanegra, 2022)

Algunes traduccions

• Diario póstumo d'Eugenio Montale (Ediciones de la Rosa Cúbica, 1999)
• Satura d'Eugenio Montale (Icaria, 2000)
• Poesía completa de Oscar Wilde (DVD Ediciones, 1999)
• La balada de la presó de Reading. L'Esfinx de Oscar Wilde (DVD Ediciones, 2000)
• Las mujeres y los días de Gabriel Ferrater (Lumen, 2002)
• Vidas conjeturales de Fleur Jaeggy (Alpha Decay, 2013)

Referències

1. «El cafè de la República». CCMA, 18-03-2013. [Consulta: 16 març 2016].
2. NacióDigital. «M. Àngels Cabré: «Tot el que ha estudiat Álvarez de Toledo no li ha servit de gaire» | NacióDigital». [Consulta: 30 setembre 2020].
3. «Maria Àngels Cabré: "El feminisme liberal és una estafa" [VÍDEO]», 07-03-2019. [Consulta: 30 setembre 2020].
4. A New History of Iberian Feminisms (en anglès). ISBN 978-1-4875-2008-3. Arxivat 2020-02-23 a Wayback Machine.
5. «Mª Ángeles Cabré | Autores». [Consulta: 30 setembre 2020].
6. «M. Àngels Cabré: 'El gran perill de la quarta onada feminista és la banalització'». [Consulta: 30 setembre 2020].
7. Press, Europa. «Maria Àngels Cabré viatja pel feminisme del passat en la seva antologia "útil" per al present», 20-02-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].