(1927-2014). Filla de l'arquitecte Cèsar Martínell i Brunet. From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Martinell i Taixonera (Barcelona, 1927 - 24 de maig de 2014)[1] va protagonitzar bona part de les iniciatives significatives de l'Església catalana de la segona meitat del segle xx. Marcada pel Concili Vaticà II, es preocupà per les qüestions socials i el paper de la dona a la societat i l'Església.[2] Era filla de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell i Brunet.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1927 |
Mort | 24 maig 2014 (86/87 anys) |
Família | |
Pares | Cèsar Martinell i Brunet i Maria Taxonera |
Premis |
Fou un puntal de l'Editorial Estela, que va portar a Catalunya llibres com les Pregàries de Michele Quoist o Reeixir. També participà activament a la revista Qüestions de Vida Cristiana que dirigia el monjo de Montserrat Evangelista Vilanova. També impulsà el Fòrum Vida i Evangeli per a reflexionar sobre l'Església, d'on sorgí el col·lectiu de Dones de l'Església, on fou la primera presidenta.[3] Tingué una estreta relació amb el cardenal Narcís Jubany que li confià l'Institut d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB), on van passar personatges claus de la transició o de l'Església més avançada com Alfonso Carlos Comín, José Maria Díez Alegria, o José García Nieto. També hi fundà la revista Perspectiva Social.[2]
El 2006 va publicar les memòries Sense renúncies escrites amb Antoni Sella.[2]
Rebé la Medalla d'Honor de Barcelona 1988, la Medalla al treball President Macià.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.