Maria Grossmann
filòloga, lingüista, sociolingüista / From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Grossmann (Satu Mare, Romania, 22 de novembre de 1946) és una filòloga i sociolingüista, de ciutadania italiana, que ha dedicat una part remarcable de la seva recerca a la llengua catalana. Des de 1988 és membre corresponent de la Societat Catalana de Sociolingüística i des de 2013 membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Itàlia.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 novembre 1946 ![]() Satu Mare (Romania) ![]() |
Formació | Universitat de Bucarest ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística ![]() |
Ocupació | lingüista, professora d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de L'Aquila Universitat de Calàbria ![]() |
Membre de |
Es llicencià en Filologia a la Facultat de Llengües Clàssiques i Romàniques de la Universitat de Bucarest, on obtingué la màxima qualificació amb la tesi L’adaptació dels fonemes àrabs al sistema fonològic romànic, dirigida per Iorgu Iordan. Es doctorà l’any 1987, amb la tesi Colors i lèxic. Estudis sobre l’estructura semàntica dels adjectius de color en català, espanyol, italià, romanès, llatí i hongarès, dirigida per Eugen Coseriu.[1][2]
Coneixedora i usuària de moltes llengües –l’hongarès, com a llengua materna, i l’italià, al mateix nivell; el romanès, el català, el castellà, el francès, l’alemany i l’anglès– en les seves recerques lingüístiques ha pogut recórrer metodològicament a la comparació entre unes i altres.[1][2]