![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Marcello_Malpighi_large.jpg/640px-Marcello_Malpighi_large.jpg&w=640&q=50)
Marcello Malpighi
metge italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre[1] de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi. Es considera el fundador de la microscòpia anatòmica i de la histologia. Ja mort aquest Linnaeus va donar el nom del gènere de plantes Malpighia en el seu honor, aquest gènere és el gènere tipus de la família Malpighiaceae.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Polmoni-Malpighi.jpg/220px-Polmoni-Malpighi.jpg)
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1628 ![]() Crevalcore (Estats Pontificis) ![]() |
Mort | 29 novembre 1694 ![]() Roma (Estats Pontificis) ![]() |
Causa de mort | accident vascular cerebral ![]() |
Catedràtic | |
![]() | |
Dades personals | |
Altres noms | Therone Philacio ![]() |
Religió | Catolicisme ![]() |
Formació | Universitat de Bolonya ![]() |
Director de tesi | Giovanni Alfonso Borelli ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Anatomia, medicina i biologia ![]() |
Ocupació | zoòleg, botànic, anatomista, entomòleg ![]() |
Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pisa ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Antonio Maria Valsalva ![]() |
Premis |
El gener de 1646 es va inscriure a la Universitat de Bolonya. El 1649 moriren els seus dos pares i ell va haver d'ocupar-se dels seus vuit germans i decidí fer-se metge especialitzant-se en anatomia. A la Universitat l'autoritat de Galè encara no es discutia
El 1656, essent ja metge, invitat per l'arxiduc Leopold de Toscana, va passar a ser professor a la Universitat de Pisa, allà va ser membre de l'Accademia del Cimento, que pretenia ser hereva del ciència de Galileu. El seu amic el matemàtic Giovanni Alfonso Borelli el va introduir a l'observació de la ciència segons els principis de Descartes i considerar els animals dintre de la mecànica. També Malpighi entrarà i continuarà tota la seva vida en l'ús del microscopi
El 1659 tornà a la Universitat de Bolonya i allà va fer les seves primeres observacions importants al microscopi.
La seva principal aportació va ser l'observació dels capil·lars, comunicacions arterio-venoses del pulmó i ramificacions bronquials, que recull la seva obra De Pulmonibus epistolae (1661).
En una sèrie de cartes dirigides a Borelli, Malpighi descriu l'estructura fina dels pulmons.
Amb la descripció dels alvèols Malpighi assentà les bases per una teoria de la respiració i demostrà que el sistema de circulació de la sang proposat per William Harvey era efectivament tancat. Després Malpighi es traslladà a la Universitat de Messina. Publicà el 1665 tres opuscles: De lingua, De cerebro i De externo tactus organo, centrat sobre els sentits del gust, sobre el funcionament del cervell i sobre el sentit del tacte.
En l'obra De viscerum structura Malpighi posa en evidència el complex sistema del fol·licles, tubs i vasos dels ronyons.
Va ser entre els primers a estudiar les empremtes digitals.[2]
Va col·laborar amb la Royal Society de Londres que des de 1669 publicarà totes les seves obres i el 1687 la Royal Society publicà l'Opera omnia de Malpighi.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Opera_omnia_V00254_00000008.tif/lossy-page1-640px-Opera_omnia_V00254_00000008.tif.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Malpighi_-_Opere%2C_1687_-_3053086.tif/lossy-page1-640px-Malpighi_-_Opere%2C_1687_-_3053086.tif.jpg)
El 1691 el cardenal de Bolonya Pietro Antonio Pignatelli va ser elegit papa (Innocenci XII) ell va voler que Malpighi anés a Roma i va ser nomenat "cameriere segreto partecipante", un títol equivalent a monsenyor.