Marc Tul·li Tiró

Marc Tul·li Tiró (en llatí: Marcus Tullius Tiro) (Arpino, 103 aC — Puteoli, 4 aC) va ser un escriptor llatí. Esclau, secretari, amanuense i amic de l'escriptor i polític Ciceró,^[1] després de la seva mort, n'obtingué la llibertat i va ser l'encarregat de compilar i publicar gran part dels seus discursos, assaigs i correspondència. Freqüentment, Ciceró esmenta Tiró en les seves cartes, ressaltant la gran ajuda que li proporciona en els seus treballs i estudis.^[2] Segons Jeroni d'Estridó, després de l'assassinat de Ciceró, es retirà a una finca de Puteoli, on va morir a l'edat de noranta-nou anys.^[3]

«tiró» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «ànec».

Marc Tul·li Tiró

Biografia
Naixement	c. 103 aC Arpino (Itàlia)
Mort	4 aC (98/99 anys) Pozzuoli (Itàlia)
Activitat
Ocupació	secretari, escriptor, estenògraf
Període	Imperi Romà

Publicà Vita Ciceronis i el tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae.^[1] La seva figura està vinculada a la invenció de la Notació Tironiana,^[4] un sistema de taquigrafia que servia per transcriure els discursos de Ciceró, que més endavant, farien servir els monestirs de l'Europa Medieval, tot i que, autors com Quint Enni, el precediren en l'ús taquigràfic.^[4]

Referències

1. «Marc Tul·li Tiró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «M. Tullius Cicero, Letters to Atticus, book 7, letter 5, section 2» (en llatí). [Consulta: 8 abril 2018].
3. Smith, Andrew. «St. Jerome: Chronological Tables: 194:1» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].
4. «Marc Tul·li Tiró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.