mapa del món grecoromà del segle II From Wikipedia, the free encyclopedia
El mapamundi de Ptolemeu és un mapa del món conegut per la societat occidental en el segle II després de Crist. Es basa en les descripcions pertanyents a la Geographia de Ptolemeu, escrita al voltant de l'any 150. Tot i que mai es van trobar mapes confeccionats pel geògraf grec, la Geographia conté milers de referències a diferents parts del vell món i fins i tot coordenades de diverses d'elles, el que va permetre que els cartògrafs reconstruïssin la visió del món de Ptolemeu quan el manuscrit va ser redescobert a prop de l'any 1300.
Ptolemy's world map  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | mapamundi i mapa antic |
| Estat | Imperi Romà |
| Epònim | Claudi Ptolemeu |
| Creació | 150 |
| Autor | Claudi Ptolemeu |
L'aportació més important de Ptolemeu i els seus mapes possiblement és el primer ús de línies longitudinals i latitudinals, així com l'especificació de llocs terrestres mitjançant observacions de l'esfera celeste. Quan el seu Geographia va ser traduïda del grec a l'àrab al segle ix i posteriorment, al llatí a Europa Occidental al començament del segle xv, la noció d'un sistema de coordenades global va revolucionar el pensament geogràfic de l'islam i l'Europa medievals, i dipositar les seves bases científiques i numèriques.
El mapa diferencia dos grans mars tancats: el primer es tracta del mar Mediterrani i el segon és l'oceà Índic (Indicum Pelagus), que s'estén fins al mar de la Xina Meridional (Magnus Sinus) a l'est. Els principals llocs geogràfics són Europa, l'Orient Mitjà, Índia i una Sri Lanka (Taprobane) massa gran, la península del sud-est asiàtic (Aurea Chersonesus o "península daurada"), i Xina (Sina).[1]
La Geographia i els mapes derivats d'ella probablement hagin tingut un paper important durant l'expansió de l'Imperi Romà cap a l'est. El comerç a l'oceà Índic va ser intens des del segle ii, i s'han identificat diversos ports comercials romans a l'Índia. Des d'aquells ports, els romans haurien establert ambaixades a la Xina, les quals apareixen en documents històrics xinesos aproximadament a partir de l'any 166.
L'historiador danès Gudmund Schütte va intentar reconstruir la secció corresponent a Dinamarca del mapamundi de Ptolemeu. Aquest treball derivat inclou els noms de diversos llocs i tribus que poden traduir-se als seus equivalents contemporanis. El tret més destacat del mapa és Jutlàndia, situada al nord de l'Albis Treva, a l'oest del Saxonôn Nesôi (arxipèlag), i a l'est del Skandiai Nêsoi, que al seu torn és a l'oest d'una gran illa, Skandia. Al nord de Jutlàndia hi ha un tercer arxipèlag: Alokiai Nêsoi. Al sud de l'Albis estan assentats els lakkobardoi i al nord, els saxons. La costa occidental de Jutlàndia hi ha als sigulônes, els sabaliggio, els kobandoi, els eundusioi i els kimbroi (possiblement, els cintres). L'àrea central i oriental està ocupada pels kimbrikê (possiblement, els cintres), els chersonesos i els charoudes.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
