Manuel Vilà i Dalmau
poeta espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Vilà i Dalmau (Manlleu, Osona, 28 de desembre de 1887 - Tossa de Mar, la Selva, 2 d'octubre de 1954) fou un poeta català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 desembre 1887 Manlleu (Osona) |
Mort | 2 octubre 1954 (66 anys) |
Activitat | |
Ocupació | poeta |
Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic. Acabats els estudis se'n va anar a viure a Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa de Mar, on visqué tota la seva vida.
Va entrar en contacte amb els cercles literaris de l'època. Conegué persones com Jaume Collell, Martí Genís i Lluís Bertran Nadal.[1]
Va ser membre fundador de la societat literària L'Esperança i membre de la Societat de Geografia Comarcal de Barcelona. Figura com a ponent en el II Congrés de Geografia Colonial en representació de la Sociedad de Geografía Comercial.[1]
Va escriure molta poesia i va obtenir diversos premis literaris en els certàmens on va participar. Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors Vigatans.[2] El 1926 formà part del consistori dels Jocs Florals de Barcelona i llegí el discurs de gràcies.
És autor de la Cançó dels pelegrins, que es cantà per primera vegada l'any 1935 durant la festa del Pelegrí de Tossa.[3] La biblioteca de Tossa de Mar duu el seu nom.