Mallow (Cork)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mallow (en irlandès Mala)[1] és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster. Es troba a 35 kilòmetres de Cork i és el centre administratiu del nord del comtat.
| Mallow (en) Mala (ga)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Irlanda | |||
| Província | Munster | |||
| Comtat | comtat de Cork | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 16,76 km² | |||
| Altitud | 74 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | mallowtowncouncil.ie | |||
La forma més antiga del nóm és Magh nAla, que vol dir "planura de les pedres".[1] En l'anglicitsació "Mallow", -ow originàriament representa una reducció d'una vocal neutra, que actualment es pronuncia com una vocal sencera /oʊ/.[2] En 1975, Mala—reducció de Magh nAla— estava entre els primers topònims irlandesos adoptats per estatut,[3] en la secció de topònímia de l'Ordnance Survey of Ireland.[4][5]
Als Annals dels Quatre Mestres, compilat vers el 1630, Magh nAla hi és transcrit com a Magh Eala, ja que els autors eren de Donegal i no coneixien prou bé els topònims de Cork.[6] P.W. Joyce en 1869 va proposar que en el nom Magh Ealla (sic), Ealla es referia al riu Blackwater, i connectava el nom amb la baronia de Duhallow.[6] El professor T. F. O'Rahilly en 1938 interpretà Magh Eala com a "planura dels cignes".[6] Aquesta etimologia popular s'ha citat sovint i ha provocat que l'oficial Mala es consideri una simplificació gratuïta de Magh Eala.[6] Tanmateix, el nom Mala ha estat usat en irlandès durant més de 300 anys.[1]
S'ha trobat restes d'assentaments prehistòrics a Beenalaght (13.6 km/8.5 miles al sud-oest de Mallow), destacant un alineament de sis menhirs a un turó a l'oest de la carretera de Mallow a Coachford.[7] (grid ref: 485 873, Latitud: 52.035818N Longitud: 8.751181W[8])
Durant la guerra angloirlandesa la vila fou la caserna general de la Milícia del Nord de Cork, coneguts també com a North Cork Rifles. Les casernes del RIC a la vila foren les úniques capturades durant la guerra. Com a represàlia, molts carrers foren cremats per l'Exèrcit Britànic.
Mrs King, esposa de W H King, capità del RIC fou morta durant un atac al seu marit vora l'estació de tren de Mallow. En represàlia, militars britànics i Black and Tans mataren tres treballadors del ferrocarril-Patrick Devitt, Daniel Mullane i Bennett. Aquestes morts provocaren resposta sindical per part de la National Railworkers Union tant a Irlanda com a Gran Bretanya.[9]
Tinley Park (Illinois)
Tréguier (Landreger)
- Thomas Osborne Davis, nacionalista irlandès autor de l'himne A Nation Once Again.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
