COVID-19
malaltia infecciosa / From Wikipedia, the free encyclopedia
La COVID-19 (o covid-19),[2][3] també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2,[4][lower-alpha 1] és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV[6][7] però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.[8] El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.[9][10]
Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes,[11] o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament.[12][13] També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea.[14][15] Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori,[16] una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.[9][17][18] A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats[19] (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis). Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19[20] s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.
S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent.[21][22][23]
El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades).[24][25] La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent,[26] però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant el temps suficient, cosa que es coneix com a "contacte estret".[lower-alpha 2] Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics.[30] Els resultats d'una revisió sistemàtica i metanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables.[31]
La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació).[32] L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica.[33] S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva.[34] No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19.[35][36] Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals[37] i cures pal·liatives en els pacients terminals.[38]
L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020.[39][40] A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS.[41] L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.[42]