política moldava From Wikipedia, the free encyclopedia
Maia Sandu (Făliștu, 24 de maig de 1972) és una política i economista moldava que fou Primera ministra de Moldàvia des de juny fins a novembre de 2019, moment en el qual el seu govern va ser destituït per una moció de censura. Anteriorment va exercir com a Ministra d'Educació de Moldàvia de 2012 fins a 2015.[1]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 maig 1972 (52 anys) Risipeni (en) |
6a Presidenta de Moldàvia | |
24 desembre 2020 – ← Igor Dodon | |
Primera ministra de Moldàvia | |
8 juny 2019 – 14 novembre 2019 ← Pavel Filip – Ion Chicu → Membre del gabinet: Sandu Cabinet (en) | |
Diputada al Parlament de Moldàvia | |
24 febrer 2019 – 8 juny 2019 | |
Presidenta Partit d'Acció i Solidaritat | |
15 maig 2016 – 10 desembre 2020 – Igor Grosu (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Moldovan Orthodox Church (en) |
Formació | Escola de Govern John F. Kennedy (–2010) Academy of Public Administration of Moldova (en) (–1998) Acadèmia d'Estudis Econòmics de Moldàvia (–1994) |
Activitat | |
Ocupació | economista, política |
Partit | Partit d'Acció i Solidaritat (2016–2020) |
Participà en | |
16 gener 2023 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 |
Premis | |
|
Al 2016, Maia Sandu va ser candidata en les eleccions presidencials, en una plataforma pro europeista. Va passar a la segona volta però va perdre per nombre de vots.[2]
En les eleccions presidencials de novembre del 2020 esdevé la candidata més votada, amb al voltant del 57% dels vots, i esdevé així presidenta electa i primera dona president de la República de Moldàvia.[3][4]
Maia Sandu va néixer el 24 de maig de 1972 en Risipeni, Districte de Făliștu, en República Socialista Soviètica de Moldàvia. De 1989 a 1994, es va especialitzar en administració en l'Acadèmia d'Estudis Econòmics de Moldova (ASEM). Del 1995 al 1998, es va especialitzar en relacions internacionals en l'Acadèmia d'Administració Pública de Moldàvia (AAP) en Chisináu. Al 2010 es va graduar a l'Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat Harvard.
Sandu parla rus i anglès a més de romanès natiu.
De 2010 a 2012, va treballar com a assessora del Director Executiu del Banc Mundial a Washington, D. de C. De 2012 a 2015, va ser Ministra d'Educació de Moldàvia. Va ser considerada el 23 de juliol de 2015 pel Partit Demòcrata Liberal com una candidata per ser la propera Primera Ministra de Moldàvia, succeint a Natalia Gherman i Chiril Gaburici.[5] Un dia després de ser proposat per una coalició pro-europea renovada, Sandu va establir la sortida del Cap del Banc Nacional de Moldova, Dorin Drăguțanu i el Fiscal de l'Estat Corneliu Gurin com a condicions per a la seva acceptació del càrrec.[6] Finalment, Valeriu Streleț va ser nominat en lloc de Sandu pel President de Moldàvia.
Al 23 desembre de 2015 va llançar la plataforma „În /pas/ cu Maia Sandu” ("Segueix el ritme de Maia Sandu") que més tard es va convertir en un partit polític anomenat "Partidul Acțiune și Solidaritate" ("Partit d'Acció i Solidaritat").
Al 2016, Maia Sandu va ser candidata en les eleccions presidencials, en una plataforma pro europeista, sense poder guanyar.
Al 7 de setembre de 2014, en un míting organitzat pel Partit Liberal Democràtic de Moldàvia, Maia Sandu va dir que es va unir al partit (juntament amb Natalia Gherman).[7] No obstant això, en un programa de televisió de maig de 2015, va dir: "He decidit unir-me a aquest partit perquè m'ha donat suport en totes les reformes que hem implementat en el camp de l'educació". No necessàriament he formalitzat la meva relació amb l'equip, sóc part del partit, però oficialment, en el paper, no sóc membre del PLDM".[8]
Després de la dimissió del primer ministre Chiril Gaburici al juny de 2015, Natalia Gherman va assegurar el període provisional fa aproximadament un mes, durant el qual es van dur a terme negociacions per a la formació de l'Aliança per a la Integració Europea - 3. El 23 de juliol (2015), Maia Sandu va ser nominada com a candidata a la PLDM per al càrrec de Primer ministre de Moldàvia.[9] No obstant això, després de poc temps, va presentar més condicions per acceptar el càrrec (inclòs el nomenament d'un altre governador de BNM, sigui això el seu excolega del Banc Mundial, Veronica Bacalu, o una nord-americana o un fiscal general europeu), i com a resultat, els altres dos components de l'aliança (PDM i PL) han deixat clar que no li donaran suport.[10][11] El Partit Liberal Democràtic de Moldàvia va haver de presentar una altra nominació en lloc de Maia Sandu, vicepresident de PLDM Valeriu Streleț, la candidatura del qual es va discutir i va aconseguir el consens dins de l'aliança.[12] Després de la investidura del govern de Streleţ, va ser convidada al programa În PROfunzime en Pro TV Chişinăo, Maia Sandu va dir que se li va oferir l'oportunitat de triar una cartera entre dos ministeris, però es va negar perquè no tindria el suport de l'aliança.[13]
El 23 de desembre de 2015, va llançar la seva pròpia plataforma que es convertiria en un partit, titulat "În/pas/cu Maia Sandu". Posteriorment, a principis de gener de 2016, es va saber que el nom del futur partit seria "Partit d'Acció i Solidaritat".[14][15]
Durant una programa de televisió În PROfunzime del canal Pro TV Chişinăo en 1 de febrer de 2016, Maia Sandu va dir que "si es fes un referèndum per la unió (la unió de República de Moldàvia amb Romania), personalment votaria «Sí».”[16][17]
El 31 d'agost de 2016, Maia Sandu va ser nomenada oficialment candidata per al càrrec de President de Moldàvia pel Consell Polític Nacional, i el mateix dia es va crear el grup iniciativa de recollida de signatures, que comptava amb 99 persones, liderades per Igor Grosu.[18][19] El 2 de setembre, la Comissió Electoral Central va registrar el grup d'iniciativa.[20][21]
El 22 de setembre, es van enviar a CEC 24832 signatures a l'en suport de la candidata a PAS Maia Sandu (el nombre mínim admissible sent 15 mil i el màxim 25 mil).[22][23][24][25] El 29 de setembre, Maia Sandu va ser registrada com un competidor electoral, atès que es van declarar vàlides 22181 signatures.[26]
A l'octubre, Maia Sandu va ser nomenada candidata conjunta per al dret proeuropeo i antioligàrquic en les eleccions presidencials en la República de Moldàvia.[27][28]
En la primera ronda de votació, que va tenir lloc el 30 d'octubre i en la qual van participar 9 candidats, Maia Sandu va aconseguir acumular 549.152 vots, la qual cosa representava el 38,71 %, sent superada només per Igor Dodon, qui va aconseguir acumular 47,98 % dels vots.[29] Atès que el requisit de 50 % + 1 vot no es va complir, es va decidir dur a terme la ronda II. La ronda II es va dur a terme en 13 de novembre de 2016. En la segona ronda, van ser admesos Maia Sandu i Igor Dodon. En la segona ronda, Maia Sandu també va ocupar el segon lloc, aquesta vegada amb 766.593 vots, la qual cosa va representar el 47,89 %, mentre que Igor Dodon va acumular 834.081 vots o el 52,11 %.
Les declaracions del líder del PAS, Maia Sandu, sobre Ió Antonescu que és "una figura històrica de la qual se'n pot parlar tan bé com malament" van ser severament criticades per la Comunitat Jueva de Moldàvia (CERM) "atès que no hi ha sancions prescrites en la llei de Moldàvia per la negació de l'Holocaust i la glorificació del feixisme, desafortunadament, alguns líders polítics poden no ser responsabilitzats i segueixen acumulant capital polític, distorsionant els fets històrics i alimentant l'odi i la desunió"[30][31][32][33][34]
A l'espai públic de la República de Moldàvia va aparèixer informació sobre un viatge a Brussel·les de Maia Sandu i Andrei Năstase que va ser finançat per la Open Dialogue Foundation.[35] La situació es va donar a conèixer ael context de l'expulsió de Polònia de la líder de la Fundació Liudmila Kozlovska.[36][37]
Segons l'informe de la comissió parlamentària de recerca que investiga la suposada interferència de la Open Dialogue Foundation i Ludmila Kozlovska en els assumptes interns de Moldàvia, "PAS i PPDA i els seus líders es van beneficiar de fons il·legals de la Open Dialogue Foundation i no van informar aquests fons apropiadament".[38] Les conclusions de la recerca de la Comissió van revelar que la Fundació Open Dialog va ser finançada extraoficialment per rentat de diners, conegut com a "Landromat", dels mil milions robats del sector bancari de la República de Moldàvia.[39][40]
En una entrevista per a Europa Liberă eurodiputat romanès Andi-Lucian Cristea va dir: "Pot ser que sigui necessari investigar a Brussel·les pel que fa a la transparència del finançament de la Fundació, així com la correcta inscripció de les activitats de pressió en el registre públic".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.