![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Kurukshetra.jpg/640px-Kurukshetra.jpg&w=640&q=50)
Mahabharata
poesia èpica hindú / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Mahabharata (sànscrit (IAST) महाभारत), tradicionalment atribuït a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de l'itihasa o poesia èpica índia,[1] l'altre és el Ramayana.
(sa) महाभारतम् ![]() | |
---|---|
![]() Il·lustració en un manuscrit sobre la Batalla de Kurukshetra ![]() | |
Tipus | obra escrita i text sagrat ![]() |
Fitxa | |
Autor | Vyasa ![]() |
Llengua | sànscrit ![]() |
Format per | 20 |
Dades i xifres | |
Gènere | poema èpic ![]() |
Personatges | |
Sèrie | |
Part de | Itihasa ![]() |
![]() ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Krishna_and_Arjun_on_the_chariot%2C_Mahabharata%2C_18th-19th_century%2C_India.jpg/320px-Krishna_and_Arjun_on_the_chariot%2C_Mahabharata%2C_18th-19th_century%2C_India.jpg)
El títol es pot traduir com 'el gran conte de la dinastia Bhrata'. Segons el Mahabharata mateix, el conte prové d'una versió més curta de 24.000 versos anomenats simplement Bhrata.[note 1] A més de la narrativa èpica de la Guerra de Kurukshetra i els destins dels kauraves i els pandaves, el Mahabharata conté molt de material filosòfic i devocional, com una discussió dels quatre «objectius de vida» o purusharthas (12.161: dharma (acció correcta), artha (propòsit), kama (plaer), i mokxa (alliberament)).
Entre les històries principals que formen part del Mahabharata figuren el Bhagavad Gita, la història de Damayanti, una versió abreujada del Ramayana, i el Rishyasringa, sovint considerat com una obra en si mateixa.
Hi ha hagut molts intents de desenredar l'evolució històrica i les capes que el componen, i es considera que les parts conservades més antigues del text no són anteriors al 400 aC, encara que l'origen de la història probablement prové dels segles ix i VIII aC.[2] El text amb la seva forma final prové del voltant del segle iv, durant el primer Imperi gupta.[3]
El Mahabharata és el poema èpic més llarg en sànscrit, amb una versió llarga de més de 100.000 shloka o 200.000 versos individuals (cada shloka és un parell), i llargs passatges en prosa. Amb 1,8 milions de paraules en total, el Mahabharata té unes deu vegades la llargada de la Ilíada i L'Odissea juntes, o al voltant de quatre vegades la llargada del Ramayana,[4][5] i s'ha comparat la importància del Mahabharata per a la civilització mundial amb la Bíblia, l'obra de William Shakespeare o Homer, el teatre de l'antiga Grècia, o l'Alcorà.[6]