Magnetró
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un magnetró és un dispositiu que transforma l'energia elèctrica a energia electromagnètica en forma de microones.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial, científics britànics van desenvolupar un aparell per produir ones magnètiques de longitud curta, microones, que, instal·lats en el sistema de radar, ajudaven a localitzar els bombarders alemanys abans que arribessin a Anglaterra.[2] El radar fou alimentat mitjançant una font radioelèctrica potent (diversos centenars de watts) i amb una longitud d'ona centimètrica, per tant unes freqüències elevades per a l'època de 300 MHz a 3 GHz (ones decimètriques) i més enllà de 3 GHz (ones centimètriques).
Els oscil·ladors de tubs utilitzats anteriorment eren incapaços de proporcionar tanta potència (el que suposava un abast insuficient dels radars), a freqüències tan elevades (d'on una discriminació angular feble).