Magnetohidrodinàmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La magnetohidrodinàmica (MHD) és la disciplina acadèmica que estudia la dinàmica de fluids de conductors d'electricitat en presència de camps elèctrics i magnètics. Exemples d'aquests de líquids inclouen plasmes, els metalls líquids i la salmorra. La paraula magnetohidrodinàmica (MHD) deriva de magneto que vol dir 'camp magnètic', hidro que vol dir 'líquid', i dinàmica que significa 'moviment'. El camp de la magnetohidrodinàmica va ser iniciat per Hannes Alfvén,[1] pel qual rebé el Premi Nobel de Física el 1970.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2f/T3e_troy.jpg)
La idea de la magnetohidrodinàmica és que els camps magnètics poden induir corrents en un fluid conductor mòbil, que creen "forces en el fluid, i que també canvia el camp magnètic mateix. El sistema de les equacions que descriuen la magnetohidrodinàmica són una combinació de les equacions de Navier-Stokes de dinàmica de fluids i les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme. Aquestes equacions diferencials s'han de resoldre simultàniament, o analíticament o numèricament. Com la magnetohidrodinàmica és una teoria de fluids, no pot tractar fenòmens cinètics en els quals l'existència de partícules discretes sigui important.