Macaco

Els macacos constitueixen un gènere (Macaca) de micos gregaris del Vell Món de la subfamília dels cercopitecins. Les 23 espècies de macacos habiten àrees de l'Àsia, el nord d'Àfrica i (en un cas) Gibraltar. Els macacos són principalment frugívors (mengen fruita), tot i que la seva dieta també inclou llavors, fulles, flors i escorça d'arbres. Algunes espècies, com el macaco menjacrancs, subsisteixen amb una dieta d'invertebrats i, a vegades, de petits vertebrats. De mitjana, els macacos de cua de porc meridional del sud de Malàisia mengen aproximadament 70 rates grosses a l'any.^[2][3] Tots els grups socials macacos són matriarcals, disposats al voltant de femelles dominants.^[4]

Aquest article tracta sobre els primats. Vegeu-ne altres significats a «Macaco (grup)».

Macaco

Macaca
macaco de còfia
Dades
Període de gestació	165 dies
Principal font d'alimentació	omnivorisme
Nombre de cries	1
Període
Miocè superior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Cercopithecidae
Subfamília	Cercopithecinae
Gènere	Macaca Lacépède, 1799
Tipus taxonòmic	Simia inuus
Nomenclatura
Sinònims	Inuus Macacus
Espècies
Distribució

Els macacos es troben en diversos hàbitats a tot el continent asiàtic i s'adapten amb facilitat. Algunes espècies han après a conviure amb humans i s'han convertit en invasores en alguns entorns establerts per l'ésser humà, com l'illa de Maurici i el parc estatal Silver Springs Shores de Florida. Els macacos poden ser una amenaça per a la conservació de la fauna salvatge i per al benestar humà mitjançant el transport de malalties transmissibles i mortals. Actualment, les espècies invasores de macacos es manipulen amb diversos mètodes de control.

Descripció

A part dels humans (Homo sapiens), els macacos són el gènere de primats més estès, que van des del Japó fins al subcontinent indi i, en el cas de la mona de Gibraltar (Macaca sylvanus), fins al nord d'Àfrica i el sud d'Europa. Actualment es reconeixen vint-i-tres espècies de macacos. Els macacos són primats robustos els braços i les potes dels quals tenen aproximadament la mateixa longitud. El pelatge d'aquests animals sol ser de tonalitats variades de marró o negre i els seus morros tenen un perfil arrodonit amb narius a la superfície superior. La cua varia entre cada espècie, que pot ser llarga, moderada, curta o totalment absent.^[5] Tot i que diverses espècies manquen de cua i els seus noms comuns es refereixen a ells com a simis, es tracta de veritables micos, que no tenen una relació més gran amb els veritables simis que qualsevol altre mico del Vell Món. En el seu lloc, això prové d'una definició anterior de «simi» que incloïa primats en general.^[6]

En algunes espècies, els plecs de la pell s'uneixen entre el segon i el cinquè dit del peu, arribant gairebé a la primera articulació metatarsiana.^[7] La mida del mico difereix segons el sexe i les espècies. Els mascles de totes les espècies poden variar entre 41 i 70 cm de llargada del cap i del cos, i en pes de 5,5 a 18 kg.^[5] Les femelles poden variar entre 2,4 i 13 kg. Aquests primats viuen en tropes que varien de mida, on dominen els mascles, tot i que l'ordre de rang de dominància canvia sovint. El rànquing femení dura més i depèn de la seva posició genealògica. Els macacos són capaços de nedar i passar la major part del temps a terra, juntament amb una mica de temps als arbres. Tenen bosses grans a les galtes on transporten menjar extra. Es consideren molt intel·ligents i s'utilitzen sovint en el camp mèdic per a l'experimentació. Els adults també són famosos per tendir a ser malhumorats.^[5]

Distribució i hàbitat

Els macacos s’adapten a hàbitats i climes molt diferents. Poden tolerar variacions de temperatura molt grans i viure en indrets mlt variats. S’adapten bé a la vida prop dels humans i poden sobreviure sempre que puguin obtenir menjar. També poden sobreviure en estat completament salvatge.

Les variacions geogràfiques i ecològiques són les més grans de tots els primats no humans. Els seus hàbitats inclouen la pluviselva del sud-est d’Àsia, Sri Lanka, Índia, muntanyes del Pakistan i l'Afganistan, muntanyes temperades d'Algèria, el Japó, la Xina, el Marroc^[8] i Nepal.^[9] Algunes varietats viuen en poblets i viles d’Àsia. Als Estats Units, a l’estat de Florida, viuen alguns Macacos rhesus, suposadament descendents de macacos supervivents a un accident fluvial o voluntàriament introduïts.^[10][11]

Taxonomia

Grop	Imatge	Nom comú	Nom científic	Distribució	Estat de conservació (Llista Vermella de la UICN 2020)[12]
Grup mones de Gibraltar		Mona de Gibraltar	M. sylvanus[13]	Algèria, Marroc i Gibraltar	en perill (EN)
Grup macacos de cua de porc meridional		Macaco silè	M. silenus[14]	Ghats Occidentals	en perill (EN)
		Macaco de cua de porc meridional (també anomenat localment com a beruk)	M. nemestrina[15]	Tailàndia del Sud, Malàisia i Indonèsia	en perill (EN)
		Macaco de cua de porc septentrional	M. leonina[16]	Bangladesh, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Myanmar, Tailàndia i Vietnam	vulnerable (VU)
		Macaco de l'illa Pagai	M. pagensis[17]	Sumatra, Indonesia	en perill crític (CR)
		Macaco de Siberut	M. siberu[18]	Siberut, Indonesia	en perill (EN)
		Macaco moro de Sulawesi	M. maura[19]	Sulawesi, Indonesia	en perill (EN)
		Macaco crestat de Sulawesi	M. ochreata[20]	Cèlebes, Indonesia	vulnerable (VU)
		Macaco de Tonkean	M. tonkeana	Centre de Sulawesi i prop de les illes Togian a Indonesia	vulnerable (VU)
		Macaco de Heck	M. hecki	Cèlebes, Indonesia	vulnerable (VU)
		Macaco negre de Gorontalo	M. nigrescens	Cèlebes, Indonesia	vulnerable (VU)
		Macaco negre de Sulawesi	M. nigra	Sulawesi i illes Bacan, Indonesia	en perill crític (CR)
Grup de macacos menjacrancs		Macaco menjacrancs	M. fascicularis	Àsia Sud-oriental	vulnerable (VU)
		Macaco ursí	M. arctoides	Àsia Sud-oriental, India, Malàisia, Burma, Tailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam	vulnerable (VU)
Grup macacos rhesus		Macaco rhesus	M. mulatta	Àsia Sud-orintal	rísc mínim (LC)
		Macaco de Taiwan	M. cyclopis	Taiwan	rísc mínim (LC)
		Macaco japonès (també anomenat mono de les neus)	M. fuscata	Japó	rísc mínim (LC)
Grup de macacos de còfia		Macaco de còfia	M. sinica	Sri Lanka	en perill (EN)
		Macaco de capell (també anomenat zati)	M. radiata	India	vulnerable (VU)
		Macaco d'Assam	M. assamensis	Butan; Arunachal Pradesh, Assam, Manipur, Meghalaya, Mizoram, Nagaland, Sikkim i Tripura a l'Índia del Nord-est; nord-est de Myanmar; i Xina	gairebé amenaçada (NT)
		Macaco del Tibet	M. thibetana	Tibet oriental, est de Guangdong i nord de Shaanxi	gairebé amenaçada (NT)
		Macaco d'Arunachal	M. munzala	Arunachal Pradesh, Índia del Nord-est	en perill (EN)
		Macaca selai	Macaca selai	Arunachal Pradesh, Índia del Nord-est	Indeterminat
		Macaca leucogenys	M. leucogenys[21]	Sud oest del Tibet i Arunachal Pradesh	en perill (EN)

Estudis posteriors van discutir algunes d'aquestes agrupacions d'espècies. Per exemple, Li et al., Basats en proves d'ADN, no reconeixen el grup de M. fascularis. Més aviat, situen el macaco menjacrancs dins del grup M. mulatta i el macaco ursí dins del grup M. sinica.^[22]

Espècies prehistòriques (fòssils):

• M. anderssoni Schlosser, 1924
• M. jiangchuanensis Pan et al., 1992^[23]
• M. libyca Stromer, 1920
• M. majori Schaub i Azzaroli a Comaschi Caria, 1969 (a vegades inclosos en M. sylvanus)
• M. florentina Cocchi, 1872

Referències

1. Entrada «Macaca» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
2. Keach, Sean «Rat-eating monkeys in Malaysia stun scientists». The Sun, 22-10-2019. Arxivat 11 de juny 2021 a Wayback Machine.
3. Guy, Jack «Rat-eating macaques could boost palm oil sustainability in Malaysia». CNN, 22-10-2019. Arxivat 11 de juny 2021 a Wayback Machine.
4. Fleagle, John G. Primate Adaptation and Evolution. Academic, 8 març 2013, p. 123. ISBN 978-0-12-378633-3. Arxivat 31 de maig 2024 a Wayback Machine.
5. «macaque | Classification & Facts». A: Encyclopedia Britannica (en anglès) [Consulta: 2 juliol 2018]. Arxivat 2018-07-02 a Wayback Machine.
6. "ape, n." OED Online. Oxford University Press, March 2017. Web. 16 April 2017.
7. Ankel-Simons, Friderun. «Hands and Feet». A: Primate anatomy: an introduction. Academic Press, 2000, p. 340. ISBN 978-0-12-058670-7.
8. Seward, P.; Hargraves, O.; Bjorklund, R. Morocco: Third Edition. Cavendish Square Publishing, 2016, p. 18 (Cultures of the World (Third Edition) ®). ISBN 978-1-5026-1699-9. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
9. Radhakrishna, S.; Huffman, M.A.; Sinha, A. The Macaque Connection: Cooperation and Conflict between Humans and Macaques. Springer New York, 2012, p. 95 (Developments in Primatology: Progress and Prospects). ISBN 978-1-4614-3967-7. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
10. Shors, T. Krasner's Microbial Challenge. Jones & Bartlett Learning, 2018, p. 293. ISBN 978-1-284-13918-1. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
11. Bathroom Readers' Institute. Uncle John's Actual and Factual Bathroom Reader. Portable Press, 2018, p. 157 (Uncle John's Bathroom Reader Annual). ISBN 978-1-68412-498-5. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
12. ^{[enllaç sense format]} https://www.iucnredlist.org/search/grid?taxonomies=130129&searchType=species Arxivat 2021-06-11 a Wayback Machine.
13. Fa, J.E.. The Barbary Macaque: A Case Study in Conservation. Springer US, 2012. ISBN 978-1-4613-2785-1. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
14. Srinivasulu, C.; Srinivasulu, B. South Asian Mammals: Their Diversity, Distribution, and Status. Springer New York, 2012, p. 107 (SpringerLink : Bücher). ISBN 978-1-4614-3449-8. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
15. Wolfheim, J.H.. The Status of Wild Primates. National Fish and Wildlife Laboratory, National Museum of Natural History, 1974, p. 511 (The Status of Wild Primates). Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
16. Smith, A.T.; Xie, Y.; Hoffmann, R.S. [et al.].. A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 2010, p. 161. ISBN 978-1-4008-3411-2. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
17. Supriatna, J. Field Guide to the Primates of Indonesia. Springer International Publishing, 2022, p. 73. ISBN 978-3-030-83206-3. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
18. Wilson, D.E.; Reeder, D.A.M.. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 164 (Mammal Species of the World). ISBN 978-0-8018-8221-0. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
19. Diogo, R.; Wood, B.A.. Comparative Anatomy and Phylogeny of Primate Muscles and Human Evolution. Taylor & Francis, 2012, p. 385. ISBN 978-1-57808-767-9. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
20. Kaas, J.H.; Striedter, G.F.; Bullock, T.H. [et al.].. Evolution of Nervous Systems. Elsevier Science, 2016, p. 2-PA27. ISBN 978-0-12-804096-6. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
21. Li, C.; Zhao, C.; Fan, P. «White-cheeked macaque (Macaca leucogenys): A new macaque species from Modog, southeastern Tibet». American Journal of Primatology, 77, 7, 25-03-2015, pàg. 753–66. DOI: 10.1002/ajp.22394. PMID: 25809642.
22. Li, Jing; etal «Phylogeny of the macaques (Cercopithecidae: Macaca) based on Aluelements». Gene, 448, 2, 2009, pàg. 242–49. DOI: 10.1016/j.gene.2009.05.013. PMC: 2783879. PMID: 19497354.
23. Hartwig, Walter Carl. The primate fossil record. Cambridge University Press, 2002, p. 273. ISBN 978-0-521-66315-1. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies