El límul, cassola de l'Atlàntic, o cassola de les Moluques[1] (Limulus polyphemus) és una espècie de xifosur de la família Limulidae. És l'únic membre del gènere Limulus.
Limulus polyphemus  | |
|---|---|
 Limulus polyphemus | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 11987 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Chelicerata |
| Classe | Merostomata |
| Ordre | Xiphosura |
| Família | Limulidae |
| Gènere | Limulus |
| Espècie | Limulus polyphemus Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
Característiques
Malgrat el seu aspecte de cranc és un artròpode quelicerat, i per tant més proper als aràcnids (aranyes, escorpins, etc.) que als crancs (crustacis). Viu a la mar, a les costes atlàntiques de Nord-amèrica fins al golf de Mèxic.
Característiques
Els límuls tenen el cos aplanat i estan recobertes d'un gruixut exoesquelet que forma una autèntica cuirassa. Poden assolir una llarga de 60 cm. El seu cos té dues regions ben definides, el prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen, que acaba en una llarga «cua».
- Prosoma o cefalotòrax. El prosoma té forma de ferradura i està cobert per una closca dura en forma d'escut que a la part dorsal té un ull compost a cada banda, i un parell de petits ulls simples al mig; a la part ventral es troba la boca, al voltant de la qual hi ha un parell de quelícers acabats en pinça; a continuació, hi ha els pedipalps i quatre parells de potes també acabades en una pinça, excepte l'últim que té la punta aplanada i serveix per a recolzar-se sobre els fons tous. A l'interior del prosoma està el cervell, el cor i la part anterior del tub digestiu.
- Opistosoma o abdomen. Té forma hexagonal i sis espines a cada costat; a la part ventral, té les obertures genitals cobertes per una placa denominada opercle i cinc parells de brànquies en llibre, anomenades així perquè estan formades per moltes làmines superposades que recorden les fulles d'un llibre; les brànquies els permeten respirar sota l'aigua, però també sobreviure a terra ferma durant curts períodes. A l'última part de l'abdomen, tenen una «cua» llarga, rígida i acabada en punta denominada tèlson.
La sang dels Limulus és de color blau, ja que conté hemocianina, un pigment amb coure que li atorga aquest color; l'hemocianina transporta l'oxigen des de les brànquies als òrgans de l'animal. La seva carn és verinosa.
Biologia i ecologia
Els límuls viuen al mar, en aigües poc profundes, generalment en fons sorrencs entre els 3 i els 9 metres de fondària, per on repten i excaven, enterrant-se just per sota de la superfície. Són carnívores i s'alimenten de mol·luscs, cucs (anèl·lids), altres invertebrats marins i d'animals morts, que subjecten i esmicolen amb els quelícers. Neden en posició invertida, amb les potes cap amunt, agitant les brànquies, i s'ajuden amb la cua per girar-se quan volen caminar pel fons.
Són ovípares i amb fecundació externa. Al moment de la reproducció, abandonen el mar i migren cap a la platja, on s'apleguen un gran nombre d'individus; els primers a arribar són els mascles; després arriben les femelles, que fan un forat d'uns 15 o 20 cm a la sorra; en aquests nius, dipositen entre 15.000 i 64.000 ous,[2] que seran fertilitzats pels mascles. De l'ou neix una larva, anomenada trilobítica perquè recorda un trilobit, que retorna al mar, i que només té dos parells de brànquies i no té la llarga cua de l'adult; després de nombroses mudes de l'exoesquelet assoleixen l'estat adult. Al cap d'11 anys, retornen a la platja per reproduir-se. Poden viure fins a 25 anys.
Els limuls poden regenerar les potes perdudes, cosa gens habitual entre els artròpodes.
Evolució
Els límuls són parents llunyans dels aràcnids actuals (aranyes, escorpins) i possiblement són descendents dels antics euriptèrides (escorpins marins), que van evolucionar en mars poc profunds durant el Paleozoic, fa entre 540 i 280 milions d'anys, junt amb altres artròpodes primitius, com ara el trilobits.
Són un dels artròpodes actuals més antics, ja que van aparèixer fa uns 350 o 400 milions d'anys i, des de llavors, han canviat molt poc; és per això que es consideren com a fòssils vivents.
Espècies semblants
En l'actualitat existeixen altres tres espècies de xifosurs: Tachypleus gigas del Japó, Tachypleus tridentatus i Carcinoscorpius rotundicauda, que es troben al sud-est asiàtic.
Una femella vista per la part ventral
Limulus polyphemus, segons Haeckel
Limulus polyphemus vist de front
Limulus polyphemus
.jpg)
Referències
Vegeu també
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
