Lyonsita
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La lyonsita és un mineral rar de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1987 al volcà Izalco, El Salvador i rep el seu nom del mineralogista John Bartholomew Lyons (1916–1998) del Dartmouth College.[2]
Lyonsita | |
---|---|
Lyonsita (vermell) | |
Fórmula química | Cu₃Fe₄(VO₄)₆ |
Localitat tipus | Izalco Volcano, Sonsonate Department, El Salvador |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.40 |
Dana | 38.5.2.1 |
Heys | 21.1.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,29Å; b = 17,2Å; c = 4,91Å; Z = 2 |
Color | negre, blanc cremós quan reflexa la llum |
Exfoliació | bona en {001} |
Tenacitat | fràgil |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosc |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1986-041 |
Any d'aprovació | 1987 |
Símbol | Lyo |
Referències | [1] |
La lyonsita és un mineral de la classe dels vanadats fórmula química Cu₃Fe₄(VO₄)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lyonsita pertany a «08.AB: fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O; amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, Mcbirneyita, stranskiïta i pseudolyonsita.
La lyonsita es forma com a sublimat a les fumaroles volcàniques a una temperatura menor a 800 °C.[3]
Es coneixen tres jaciments de lyonsita: el volcà d'Izalco, El Salvador; la mina abocador Lichtenber Absetzer, a Gera, Alemanya; i al volcà Tolbàtxik de l'extrem orient rus.[1]
Sol trobar-se associada a la thenardita i la howardevansita.[3]