![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Orfe%25C3%25B3n_Donostiarra_interpretando_el_fragmento_%2527Morena_Clara%2527_de_la_zarzuela_%2527Luisa_Fernanda%2527_%25283_de_11%2529_-_Fondo_Car-Kutxa_Fototeka.jpg/640px-Orfe%25C3%25B3n_Donostiarra_interpretando_el_fragmento_%2527Morena_Clara%2527_de_la_zarzuela_%2527Luisa_Fernanda%2527_%25283_de_11%2529_-_Fondo_Car-Kutxa_Fototeka.jpg&w=640&q=50)
Luisa Fernanda
From Wikipedia, the free encyclopedia
Luisa Fernanda és una sarsuela, comèdia lírica en tres actes, amb música de Federico Moreno Torroba i llibret de Federico Romero Sarachaga i de Guillermo Fernández-Shaw Iturralde.[1] Va ser estrenada al Teatro Calderón de Madrid el 26 de març de 1932 amb gran èxit. Porta més de 10.000 representacions segons alguns recomptes.[2]
![]() ![]() | |
Forma musical | obra de teatre ![]() |
---|---|
Compositor | Federico Moreno Torroba |
Llibretista | Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà ![]() |
Gènere | sarsuela ![]() |
Parts | tres |
Lloc de la narració | Madrid i Província de Càceres ![]() |
Estrena | |
Estrena | 26 de març de 1932 |
Escenari | Teatro Calderón de Madrid, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 4 de maig 1932, Teatre Novedades (Barcelona)
|
Luisa Fernanda conté algunes de les melodies més populars del teatre líric espanyol, com ara la de la Mazurca de las sombrillas, l'havanera del savoià, o el duo entre Carolina i Javier: Caballero del alto plumero. La seua popularitat ha estat tan gran que algunes de les frases del llibret han passat al llenguatge popular, com per exemple l'exclamació de Javier al segon acte: ¡Cuanto tiempo sin verte, Luisa Fernanda!.
Una de les qualitats, tant del llibret com de la partitura, és que alguns números cantats permeten el diàleg i fins i tot l'avanç de l'acció, el que no és habitual en moltes sarsueles, on la trama es desenvolupa amb el diàleg i sovint la part cantada té un paper merament ambiental.[3] Tot i contenir profusió d'intervencions corals i de conjunt, l'obra s'estructura al voltant dels quatre personatges centrals: Luisa Fernanda, Javier, Carolina i Vidal, amb el duo com a figura que enfronta els pensaments del quartet i fa avançar l'acció. El paper de Luisa Fernanda sol ser assumit per sopranos amb un registre més greu, o bé per mezzosopranos, per a incrementar el contrast amb el paper de Carolina, de registre més agut. El paper de Javier requereix un tenor de registre agut, amb el límit al Si natural. El paper de Vidal és molt exigent per al baríton, que ocasionalment ha d'atènyer el Sol agut; això ha fet que alguns tenors versàtils, com ara Plácido Domingo, s'hagen atrevit amb el paper.