Luis Landero Duran

Luis Landero Duran (Alburquerque (Badajoz), Espanya; 1948) és un periodista i novel·lista espanyol que va ser guardonat amb el premi de la Crítica i el Nacional de Literatura per la seva òpera prima Juegos de la edad tardía (1989). Posteriorment ha continuat publicant novel·les i també articles periodístics, principalment al diari espanyol El País, que es troben reunits en diverses compilacions, com la titulada ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004).^[1] Es considera una de les figures importants de les lletres espanyoles i per aquest motiu se li va donar el seu nom al Certamen Literari de Narracions Curtes Luis Landero, que es convoca a nivell internacional per a tots els alumnes d'educació secundària dels països de parla espanyola.^[2]

Luis Landero Duran

Biografia
Naixement	(es) Luis Landero Durán 25 març 1948 (76 anys) Alburquerque (Província de Badajoz)
Formació	Universitat Complutense de Madrid - filologia hispànica
Activitat
Ocupació	escriptor, professor, novel·lista
Activitat	1989 -
Ocupador	Clesa Reial Escola Superior d'Art Dramàtic Facultat de Filologia de la Universitat Complutense de Madrid) Universitat Yale
Obra
Obres destacables Juegos de la edad tardía (es)
Premis
(2022)  Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2009)  Premio Arzobispo Juan de San Clemente de novela española (es) , per l'obra Hoy, Júpiter (es) (1990)  Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles

Biografia

Landero prové d'una família d'agricultors extremenys emigrats a Madrid l'any 1960, va haver de treballar molt jove per pagar-se els estudis, desenvolupant tota mena de feines. Va estudiar filologia hispànica a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir de professor a la mateixa com a professor ajudant de Filologia Francesa. També va ser mestre de Llengua i Literatura espanyoles en un institut de batxillerat de Madrid. Actualment està jubilat, després d'impartir classes a l'Escola d'Art Dramàtic d'aquesta mateixa ciutat.^[2]

Des de l'aparició de la seva primera i reeixida novel·la, Juegos de la edad tardía, on es dona un singular diàleg entre la fantasia i la realitat d'arrels cervantines, i que va ser guardonada amb els premis de la Crítica de 1989 i el Nacional de Literatura el 1990, ha publicat altres novel·les i articles en la premsa (El País, principalment).

Obres

Novel·les

• Juegos de la edad tardía (1989, Tusquets), Premi de la Crítica 1989 i Premi Nacional de Literatura 1989
• Caballeros de fortuna (1994, Tusquets)
• El mágico aprendiz (1998, Tusquets)
• El guitarrista (2002, Tusquets)^[3]
• Hoy, Júpiter (2007, Tusquets)
• Retrato de un hombre inmaduro (2009, Tusquets)
• Absolución (2012, Tusquets)
• La vida negociable (2017, Tusquets)
• Lluvia fina (2019, Tusquets)
• Una historia ridícula (2022, Tusquets)
• La última función (2024, Tusquets)

Altres

• Entre líneas: el cuento o la vida (2000, Tusquets). Assaig
• Ésta es mi tierra (2000, Editora Regional d'Extremadura).
• ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004, Tusquets). Articles
• El balcón en invierno (2014, Tusquets). Autobiografia.
• El huerto de Emerson (2021, Tusquets). Autobiografía

Referències

1. «Luis Landero Duran». Planeta de Libros. [Consulta: 6 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}
2. «Luis Landero. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 6 gener 2016].
3. Conte, Rafael. «Como un cuento de hadas (Crítica de 'El guitarrista'». El País. [Consulta: 6 gener 2016].

Enllaços externs

• Pàgina dedicada a Luis Landero Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
• Antonio Ubach Medina, «Realitat i ficció en Jocs de l'edat tardana, de Luis Landero», Antagonía: quaderns de la Fundació Luis Goytisolo, núm. 6, 2001, págs. 43-50. ISSN 1136-551X,
• Entrevista a Luis Landero a Periodista Digital

Premis i fites
Precedit per: José Jiménez Lozano El grano de maiz rojo	Premi de la Crítica de narrativa castellana 1989	Succeït per: Álvaro Pombo El metro de platino iridiado
Precedit per: Bernardo Atxaga Obabakoak	Premi Nacional de Narrativa 1990	Succeït per: Manuel Vázquez Montalbán Galíndez