From Wikipedia, the free encyclopedia
Louis de Montjoie (- Avinyó, 23 de juny de 1425[1]), conseller i camarlenc del rei de França, virrei dels regnes de Sicília i Nàpols.
A mitjans de 1373, Thiébaud VI de Neuchâtel-Bourgogne el tancà a Blamont per venjar el bisbe de Basilea, Jean de Vienne, a qui Louis havia pres el castell de Soyères i pel dany causat a Neuchâtel-Urtière, que havia pres partit pel bisbe.[2] Fou alliberat el 26 de juny 1373, a canvi d'un bo garantit per dos ostatges, que ocuparen el seu lloc a la presó. Una vegada pagat el rescat, fou obligat a obrir regularment les portes de la ciutat i presentar les claus al seu enviat. Louis va tornar a atacar el bisbe a Verner en 1374, capturant Petreman Schaller, germà del bisbe, Aymon de Domprel i Valter de Colombier. Vint senyors, entre ells els comtes d'Habsburg i Borgonya Neuchâtel, garantiren l'alliberament del germà del bisbe i vuit cavallers es presentaren com a ostatges en lloc d'Aymon i Valter. Louis feu la pau amb el bisbe de Basilea en 1383.[3]
Per poder consolidar la seva posició com a poder únic durant el Cisme d'Occident, Climent VII havia d'expulsar Urbà VI de Roma, i comptava amb la possessió del Castell de Sant Angelo, on una notable guarnició bretona comandada per Sylvester Budes[4] resistia i atacava el Vaticà, i el seu nebot Louis de Montjoie[5] en 1379 va aixecar un exèrcit per dirigir-se a Roma en el seu suport a canvi d'un regne amb part dels territoris dels Estats Pontificis. Montjoie va arribar a les portes de Roma i li va sortir a l'encontre a Marino la Companyia d'Aventurers de San Giorgio d'Alberico da Barbiano el 30 d'abril de 1379, formant en dos esquadrons mentre els gascons ho van fer en tres.[6] El combat el van iniciar els gascons atacant un dels capitans de San Giorgio i Alberico da Barbiano va haver d'atacar-los per fer-los fugir en direcció al segon esquadró, que també dispersà, i finalment el tercerm comandat per Montjoie, que també fou vençut, i el seu líder capturat,[5] juntament amb Bernard de la Salle i tres-cents dels seus homes, morint la resta.[7]
En 1382 Louis donà a Leopold III d'Àustria la fortalesa de Moron, que havia rebut pel compromís del seu cosí Glère Berthod, i en 1404 Louis la va rebre per a ell i els seus hereus.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.