Lope de Aguirre o Lope Agirre (Araotz, Oñati, 1510 - 26 d'octubre de 1561) fou un militar basc, explorador i conqueridor a Sud-amèrica. Va ser conegut com a Aguirre el boig i ell mateix s'intitulava com a El Pelegrí o com a Príncep de la llibertat. Es va alçar contra la corona espanyola durant el regnat de Felip II. Sembla que els seus actes estaven afectats també per una malaltia mental.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1510 ↔ 1518  Araotz (Regne de Castella) |
| Mort | 27 octubre 1561 (41/51 anys) Barquisimeto (Veneçuela) |
| Causa de mort | homicidi |
| Altres noms | el Loco el Tirano el Peregrino |
| Activitat | |
| Ocupació | conquistador, Sayayin (en)  |
| Família | |
| Fills | Elvira de Aguirre |
| |
Sobre ell i les seves actuacions s'ha escrit molt, per exemple: La aventura equinoccial de Lope de Aguirre de Ramón J. Sender i El camino de El dorado del escriptor veneçolà Arturo Uslar Pietri. En el cinema destaquen les pel·lícules titulades Aguirre, der Zorn Gottes (Aguirre, la còlera de Déu) dirigida per Werner Herzog i protagonitzada per Klaus Kinski i El dorado dirigida per Carlos Saura.
Simón Bolívar, també d'origen basc, el considerava com el precursor de la independència americana.
Biografia
Agirre, segons el cronista del segle xvi, Ibargüen-Cachopin va néixer a Aramaio al nord d'Àlaba, però en la majoria de fonts consta que va néixer al barri d'Araotz d'Oñati a Guipúscoa. Sembla que era un hidalgo amb alguna cultura. Als 21 anys es trobava a Sevilla amb la intenció de partir cap a Amèrica,[1] amb somnis de trobar or i arribar al mític El Dorado. Cap a 1536 arribà a l'actual Perú. De seguida va ser famós per la seva crueltat, violència i joc brut.
El 1544 va arribar a Amèrica Blasco Nuñez Vela amb les lleis reials (Leyes Nuevas) que pretenien acabar amb el sistema de comendes i regular l'explotació dels indígenes americans. Als conqueridors no els agradaven aquestes regulacions i per això hi hagué un alçament contra el rei espanyol per part de Gonzalo Pizarro i Francisco Carvajal. Agirre no es va sumar a la rebel·lió i hagué de fugir a l'actual Nicaragua però amb el títol, concedit pel rei, de sergent major.
El 1551 Lope de Aguirre tornà a Potosí. El jutge Francisco de Esquivel l'arrestà, sota l'acusació d'haver infringit les lleis de protecció dels indis i Aguirre va ser assotat públicament cosa que ferí el seu orgull i després de molts mesos va assassinar Esquivel.
La conquesta d'El dorado
L'expedició va ser un estratagema a càrrec del virrei Andrés Hurtado de Mendoza per allunyar la gent problemàtica pobre i desenganyada. Al seu front hi anava Pedro de Ursúa i partiren el 26 de setembre de 1560 navegant pel riu Marañón, eren unes 1.000 persones comptant-hi els esclaus, i entre elles hi era Lope Agirre i la seva jove filla, mestissa, Elvira. Pedro de Ursúa i la seva amant Inés de Atienza van ser assassinats per diversos expedicionaris dirigits per Lope de Aguirre l'1 de gener de 1561.[2] Agirre i els seus homes arribaren a l'oceà Atlàntic (probablement pel riu Orinoco) fent estralls en les poblacions nadiues al seu pas. El 23 de març de 1561 Agirre instà al seu exèrcit a signar una declaració de guerra a l'Imperi espanyol que el proclamava a ell Príncep del Perú, Terra Ferma i Xile. Envia una carta a Felip II signant com a "El traïdor".
El 1561 pren l'Illa Margarita (on la platja de "El tirano" recorda la seva presència) a sang i foc i envia una nova carta a Felip II signant-la com a "El pelegrí". Veient-se envoltat pels seus enemics matà a punyalades la seva filla Elvira i ell morí per arma de foc. El seu cos fou esquarterat, donat com a menjar pels gossos i el seu cap engabiat. Va ser jutjat i declarat culpable post-mortem.
Caràcter de Lope Agirre
Es conserven les cartes escrites per Lope Agirre on es pot confirmar el seu caràcter estrany violent i extravagant.[3]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
