Lockheed X-7
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Lockheed X-7 era un avió de proves no tripulat propulsat per estatorreactors i dirigit per tecnologia de guiatge de míssils, actiu durant els anys 50 del segle xx. Era transportat per un B-29 o per un B-50 Superfortress. L'impulsor auxiliar s'iniciava després del llançament i podia impulsar l'aeronau fins als 1.625 km/h. Després, l'impulsor era rebutjat i l'estatorreactor començava a funcionar en aquest moment. Finalment, l'X-7 tornava a terra, en un descens en paracaigudes.[1]
Dades ràpides Tipus, Fabricant ...
Tipus | aeronau |
---|---|
Fabricant | Lockheed Corporation |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 26 abril 1951 |
Dimensions | 2,1 () × 9,98 () m |
En servei | 26 abril 1951 – 1960 |
Operador/s |
Tanca
Es va aconseguir una velocitat màxima de 3.250 km/h, fixant el rècord de velocitat per a un avió de reacció. Es van realitzar un total de 130 vols entre l'abril de 1951 i juliol de 1960.[2]