Lockheed P-3 Orion
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Lockheed P-3 Orion és un avió de patrulla marítima desenvolupat a la fi dels anys 1950 per la companyia nord-americana Lockheed, usat per armades i forces aèries de diferents països del món principalment per a patrulla marítima, reconeixement, guerra antisuperficie i guerra antisubmarina.
 | |
| Tipus | land-based maritime patrol aircraft (en)  i Lockheed L-188 Electra  |
|---|---|
| Fabricant | Lockheed Corporation, Lockheed Martin i Kawasaki Aerospace Company (en) |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Basat en | Lockheed L-188 Electra |
| Primer vol | novembre 1959 |
| Dimensions | 35,61 ( ) m |
| Sostre de vol | 28.300 peus |
| En servei | 1962 – |
| Ús | maritime patrol (en) i guerra antisubmarina |
| Operador/s | .svg){kind=small} Argentine Naval Aviation (en)  US Navy Força Marítima d'Autodefensa del Japó German Naval Aviation Command (en)  Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol Reial Força Aèria de Nova Zelanda Reial Força Aèria NoruegaPakistan Naval Air Arm (en)  Portuguese Air Force (en)  Armada de la República de Corea_Logo.svg){kind=logo} Armada de la República de la Xina Reial Força Aèria Australiana Força Aèria Brasilera
|
| Propulsor | Allison 501 family (en) |
| Configuració d'ala | monoplà |
| Construïts | 757 |
El 1958 la Marina estatunidenca va fer una proposta de concurs per tal de produir un avió ASW que pogués entrar en servei ràpidament modificant un model ja existent. Lockheed va treure un primer prototip, l'YP3V-1 (P-3A), que va volar el 19 d'agost de 1958 i es va entregar en agost de 1962. Posteriorment van crear el WP-3A, que era una versió de reconeixement meteorològic.[1]
La producció total de P-3A/B va ser de 286 aparells per la US Navy, 5 per la Royal New Zeland Air Force (RNZAF), 10 per la Royal Australian Air Force (RAAF) i 5 més per l'exèrcit noruec.[1]
La versió definitiva, P-3C, va aparèixer en 1969 i se'n van entregar 132 a la US Navy i 10 a la RAAF. Altres versions del Orion van ser l'avió d'intel·ligència electrònica EP-3E,[2] del que es van entregar 6 unitats a la Força Aèria Imperial Iraní i que porta dispositius actius d'interferències per tal de provocar activitat electrònica com a mesura de protecció,[2] i el CP-140 Aurora, per a les Forces Armades Canadenques.[1]
Dades de La enciclopedia de la aviación[1]
Característiques generals
Rendiment
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
