Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.^[1]

Lluís Permanyer i Lladós

Biografia
Naixement	5 setembre 1939 (85 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, director de documentals
Premis
(2012)  Premi Trajectòria (2008)  Premi Nacional de Periodisme

Lluís Permanyer i Lladós a la redacció de La Vanguardia a la Diagonal de Barcelona

Biografia

Lluís Permanyer, nascut a Barcelona el 1939, és fill de Lluís Permanyer Grifol i Maria Lladós Martí. Es va llicenciar en Dret, però s'ha dedicat des de molt jove al periodisme: va col·laborar a la revista Destino, on va donar a conèixer el Qüestionari Proust^[2] i, des de 1966, escriu habitualment a La Vanguardia. Home reconegut per la professió, ha guanyat els premis Luca de Tena (1969)^[3] i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987); aquest últim compartit amb Joan Barril.^[4]

Atret per la seva ciutat natal i bon coneixedor de la seva història, n'ha esdevingut cronista, tot i que va rebutjar el nomenament oficial per aquest càrrec honorífic,^[5] i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema.^[6]

Ha publicat més de vuitanta llibres. Ha presentat i dirigit per a TV3 vuit documentals d'una hora de durada sobre Barcelona.^[7]

Obra

• Sagarra vist pels seus íntims (en català), 1982. Hi evoca la vida i l'obra de Josep Maria de Sagarra, .
• Miró, noranta anys (en català), 1984.
• Tàpies i la nova cultura (en català), 1986.
• Clavé escultor (en català), 1989.
• Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (en castellà), 1991.
• No la saps aquesta? (en català), 1996. Premi Pere Quart d'humor i sàtira. Hi recull anècdotes de figures barcelonines importants.
• Brossa per Brossa. Records (en català), 1999. Resultat d'una llarga entrevista amb el poeta, esdevé de fet les seves pseudomemòries.
• Amor a l'ombra de pedra blava (en català), 2000.
• Dalí parlat (en català). Quaderns Crema, 2004.^[8]
• L'Eixample. 150 anys d'història (en català). Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2008.
• L'esplendor de la Barcelona burgesa (en català). Angle Editorial, 2008.
• Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905. El Papiol, Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2014.^[9]
• Vida privada de la Barcelona burguesa (en català). Angle Editorial, 2015 (2011 en castellá).
• Barcelona Nocturna. (en català). Efadós, 2016.

Premis i reconeixements

• 1969 - Premi Luca de Tena^[3]
• 1987 - Premi Ciutat de Barcelona de periodisme^[4]
• 2012 - Premi Trajectòria del Gremi de Llibreters de Catalunya^[10]
• 2008 - Premi Nacional de Periodisme de Catalunya^[10]
• 2022 - Premio Nacional de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura i Esports^[11]

Referències

1. «El meu avi. Joan Miró. Entrevistats». TV3. Arxivat de l'original el 27 novembre 2011. [Consulta: 8 octubre 2011].
2. «El meu avi. Joan Miró. Entrevistats». El meu avi. TV3. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 8 octubre 2011].
3. «Salvador de Madariaga y Luis Permanyer, premios Mariano de Cavia y Luca de Tena» (en castellà). Archivo Linz de la Transición española | Fundación Juan March, 18-04-1969. [Consulta: 24 juliol 2022].
4. «Barcelona recupera a santa Eulàlia» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 13-02-1988, pàg. 22 [Consulta: 25 juliol 2022].
5. Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia «Una década sin cronista oficial de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2016.
6. «Lluís Permanyer i Lladós». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
7. «La crònica de Barcelona de Lluís Permanyer en documentals». CCMA, 11-02-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
8. «Quaderns Crema publica 'Dalí parlat', de Lluís Permanyer». Vilaweb, 15-04-2004. [Consulta: 24 juliol 2022].
9. Aisa, Ferran «Imatges inèdites de Barcelona». Cultura (El Punt Avui), 27-03-2015, p. 18.
10. «Lluís Permanyer, Premi de Periodisme Cultural 2022 del Ministeri de Cultura» (en castellà). La Vanguardia, 01-07-2022. [Consulta: 24 juliol 2022].^{[Enllaç no actiu]}
11. «El periodista Lluís Permanyer, Premio Nacional de Periodisme Cultural 2022». Col·legi de Periodistes de Catalunya, 04-07-2022. [Consulta: 24 juliol 2022].