Lluís Moreno i Pallí

Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, 1 de juliol del 1907 – 12 d'octubre del 1974) va ser pedagog, folklorista, músic, director i promotor de la sardana i la dansa catalana.

Lluís Moreno i Pallí

Biografia
Naixement	1r juliol 1907 Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
Mort	12 octubre 1974 (67 anys) Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Biografia

El seu pare Lluís era professor^[1] així com el seu germà Ramon^[2] i la seva germana^[3] Isabel, i el seu altre germà Josep^[4] va ser mestre i músic. Estudià a l'Escola Normal de Girona. Aprengué violí amb el mestre Joaquim Vidal i Muní (1865-1948)^[5] i tocà en l'Orquestrina Moderna de Salt^[6] en la temporada 1926-1927. També dominà el piano i el violoncel i tocà al Quartet Albéniz^[7] i a l'Orquestra Simfònica de Girona. Ens els anys 1932-1933 ensenyà a l'Escola Nacional d'Oix, a la Garrotxa.^[8] En acabant la guerra marxà a l'exili i dirigí l'Escola Canigó^[9] del camp de concentració de republicans a Sant Cebrià de Rosselló. De tornada a l'estat espanyol, hagué de patir internament en un camp de concentració franquista a Reus, com també passà^[1] al seu germà Ramon, i ambdós veieren anul·lats els seus estudis de magisteri (posteriorment, en Ramon fou readmès a la carrera).

L'any 1944, i conjuntament amb Manuel Cubeles i Joaquim Serra, participà en la fundació de l'Esbart Verdaguer de Barcelona, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta; entre el 1956 i el 1957 (pel cap baix) va ser director de l'Esbart Mare Nostrum. Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona des de l'any 1944 i en dirigí la coral;^[10] posteriorment el govern francès li atorgà la dignitat d'oficial de la Legió d'Honor. Va ser un dels fundadors de l'Obra del Ballet Popular, que presidí en el període 1963-1974, i des d'aquesta entitat impulsà el Pubillatge de la Sardana i la Caravana de la Flama de la Sardana. També ensenyà música, amb deixebles com els compositors Delfí Colomé^[11] i Xavier Baurier i Foret.

Arranjà per a cobla gran quantitat de balls populars catalans i fou autor d'unes quantes sardanes. Va ser nomenat soci d'honor per l'Agrupació Cultural i Folklòrica de Barcelona, el Patronat per al Foment de la Sardana de Reus i comarca i els Amics dels Concerts de Barcelona, i li foren atorgades la "Medalla al Mèrit Sardanista" i la Medalla d'Or dels "Ballets de Catalunya". Sant Antoni de Calonge li dedicà un carrer i l'homenatjà en el centenari del seu naixement.

Obres

(selecció)

• Suite catalana, per a orquestra

Música per a cobla

• L'aiguarroç, dansa de Castellciutat enregistrada per la cobla Ciutat de Terrassa al CD Corrandes de 20 (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2005)
• Ball cerdà de Tremp, arranjament enregistrat al disc Ballets populares catalanes
• Ball de festeig, dansa
• Ball de gitanes de Castellbisbal, dansa
• Ball de l'oferta, dansa
• Ball de rentadores, dansa enregistrada a Ballets populares catalanes
• Ball de Sant Ferriol, fantasia musical enregistrada al CD Corrandes de 20
• Ball pla de Lladurs, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Ballet de Déu, de Ponts
• Balls del Vallès, instrumentació per a cobla de la música tradicional, enregistrat per la Cobla Mediterrània en el CD A ballar, dansa d'arrel tradicional 2 (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004, ref. AVS 51915)
• La bolangera (Pallars), dansa
• Bolero de s'hort d'en Boira, dansa
• Bolero de's veremar, dansa
• Boleros mallorquins, dansa en col·laboració amb Joaquim Serra
• El bon jorn, de Ponts
• Cascavellada
• Colonico (1956), suite
• La contradansa d'Alentorn, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Dansa d'ofrena a la Rosa d'Abril (1957), música de l'ofrena anual dels esbarts catalans a Montserrat (i que no s'interpreta enlloc més)^[12]
• La Disfressada de Corbera de Llobregat
• Divertiments, suite de ballet
• L'eixida de Tàrrega, glossa
• L'entrellissada, dansa dels Banys d'Arles
• L'Espunyalet
• L'esquerrana del Pallars
• Farandola provençal, dansa
• La Gala de Campdevànol, dansa
• Les majorales d'Ulldemolins, dansa
• Mallorquines, dansa
• La Marieta de l'ull viu (1964), nova versió, amb lletra d'Esteve Albert
• La Marsolina, arranjament enregistrat per la Cobla Sabadell al CD Cent anys de dansa (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2002)
• La moixiganga de Lleida, dansa. Arranjament per a coral d'Agustí Cohí Grau, gravat per la cobla La Principal de la Bisbal i l'"Obrador Coral de Rubí" en el LP El Carnestoletes de Joaquim Serra (Barcelona: Discophon, 1983. Ref: STER-151)
• Parado de Valldemossa, glossa
• El rogle, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Suit de muntanya, arranjament enregistrat per la Cobla Contemporània al CD Danses Nº I. Tarragona: Esbart Dansaire de Tarragona, 1997
• El tarlà (1953), ballet basat en temes populars
• La tirotitaina del Pallars, dansa enregistrada per la Cobla Barcelona al LP España, región por región (Cataluña) Madrid: RCA Víctor, s.a. (RCA SCL 1 2095)
• Tríada mallorquina, dansa
• La xaquera vella,

Sardanes

• Càndida (1951), dedicada a la seva mare. Enregistrada
• Dolors (1949), a la seva esposa.
• L'hereu Ermità (1954). Enregistrada
• Olímpica Enregistrada
• La Paeria de Lleida (1961), sardana del pubillatge. Enregistrada

Música per al cinema

• Cita con Marilín: eran tres paraguas (1968), curtmetratge de titelles dirigit per Arthur Kaps
• Fiesta de San Jorge en Barcelona (1976), curt documental dirigit per José López Clemente

Bibliografia

• Josep Pascual Lluís Moreno Pallí: compromís, activisme, cultura, país, article a Catalunya Música: revista musical catalana 281 (2008), p. 9-10
• Josep Mainar Lluís Moreno i Pallí, article a Serra d'Or 181 (1974), p. 108
• Everest Vilagines El maestro Moreno Palli, una autoridad en el Folklore, article a Txistulari 45 (1966)
• Lluís Albert i Rivas, Salvador Casanova, Josep Mainar, Isidre Molas i Font, Lluís Moreno La sardana II: El fet musical Barcelona: Bruguera, 1970
• Albert Vilar Massó Lluís Moreno Pallí, a Calonge, terra de músics. Girona, 2009, p. 77. També s'hi recull la biografia del seu germà, Josep, p. 76

Gravacions

• Olímpica Disc microsolc de 17 cm Cobla Barcelona. Barcelona: Barnafon, 1968 (ref. BN-45-207). Comprèn quatre sardanes de Lluís Moreno.
• Ballets populares catalanes Disc de 17 cm. Cobla Barcelona. Josep Coll, tenora; Joaquim Serra i Corominas, director. San Sebastián: Columbia, 1958

Notes

1. Lluís Moreno i Torres (Jaca, 1881- Sant Antoni de Calonge, 1948) Biografia Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.. Entre 1923 i 1934 dirigí les escoles de Salt i es feu ajudar per tots els seus fills com a mestres auxiliars Fotografia del 1929: en l'extrem esquerre el pare, i en el dret el seu fill Lluís. L'ajuntament de Salt li dedicà una plaça, i al 30 d'abril del 1980, el diari El Punt en publicà un article biogràfic Arxivat 2011-07-05 a Wayback Machine.
2. Ramon Moreno i Pallí (1913-2006) va ser mestre. Un fill seu, Ramon Moreno i Amich (Girona, 21.2.1958) és catedràtic universitari, investigador especialitzat en ecologia i entre els mesos d'abril de 2007 i de 2009 va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya .
3. De les dues germanes de Lluís Moreno, l'Isabel es dedicà al magisteri i en acabar la guerra fou empresonada pels franquistes que, a més, li anul·laren la carrera (posteriorment fou readmesa). L'altra germana, Maria, no es dedicà a l'ensenyament
4. Josep Moreno i Pallí (1909-2001) va ser mestre i músic. Estudià amb el violoncel·lista Tomàs Sobrequés i Masbernat (1878-1945). En els anys 30, Josep Moreno va ser regidor de l'ajuntament i mestre de Tossa, i el seu pas per la vila deixà molt bon record pels mètodes avançats que emprava en l'ensenyament: organització d'excursions i obres de teatre, sessions de dibuix de la natura a l'aire lliure, organització de vetllades literàries i musicals. Tocava el violoncel en l'Orquestrina Moderna i en el Quartet Albéniz. Políticament d'esquerres, marxà voluntari al front en la guerra civil; en acabada la guerra, s'exilià a Rússia, on es graduà en llengües i esdevingué professor universitari. Tornà clandestinament a Catalunya en els anys 1971 i 1972, i s'hi instal·là definitivament el 1976. En el centenari del seu naixement va ser homenatjat per l'ajuntament de Tossa .
5. «Ricard Lamote de Grignon i l'Orquestra Simfònica de Girona».
6. L'any 1926 integraven la formació els músics Dídac Bover, pianista; Lluís Moreno i Pallí, violí; Josep Moreno i Pallí, violoncel; Miquel Roca i Julià i el seu fill Jaume Roca Delpech; i el mestre Arolas a la bateria (Fotografia i Text)
7. El Quartet Albéniz va tocar a Girona en els anys immediatament anteriors a la guerra civil, i l'integraven els músics Salvador Dabau, Joan Bataller, Josep i Lluís Moreno
8. «www.icc.es». Arxivat de l'original el 2009-12-13. [Consulta: 15 juny 2009].
9. J.Ignacio Cruz Los barracones de cultura. Noticias sobre las actividades educativas de los exiliados españoles en los campos de refugiados , Conrado Vilanou Torrano, Josep Montserrat Molas Mestres i exili. Jornades d'estudi i reflexió 3-4.12.2002 Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN ISBN 8447527433)
10. A, E. «Sant Antoni recorda els germans Moreno Pallí». El Punt Avui [Calonge], 06-06-2015.
11. Delfí Colomé (Barcelona, 1946 - Seül, 2008) va ser compositor «Semblança a Catalunya Música».
12. «aplecvirtual.bloc.cat». ^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Llista de sardanes
• Necrològica a La Vanguardia (castellà)