Lluna a la ficció
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i literatura, com també la inspiració per a molts altres gèneres artístics. És un adorn en les arts visuals, les arts interpretatives, la poesia, la prosa i la música.
Íthil és el nom que l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien dona a la Lluna a la mitologia del seu legendarium. Segons aquesta mitologia, la Lluna, així com el Sol (que s'anomena Ànar) és creada després de la destrucció dels Dos Arbres de Vàlinor i dipositada als cels per Tilion, fet que donà pas a la Primera Edat. La Lluna ascendí en un primer moment sobre Vàlinor, per l'oest del món, però després Varda decidí canviar-ho i des d'aleshores Íthil aparegué cada nit per l'est com encara ho fa als temps actuals. La Lluna és un objecte molt important a la vida de la Terra Mitjana, segons Tolkien. Això es manifesta per exemple en el nom de l'hereter d'Eléndil, Ísildur, que significa «Servent de la Lluna». Ísildur habitava a la ciutat de Minas Íthil, el nom de la qual significa «Torre de la Lluna».[cal citació]