Dos Arbres de Vàlinor
parella d'arbres ficticis / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Dos Arbres de Vàlinor són una parella d'arbres ficticis que formen part del legendarium creat per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien a la seva obra El Silmaríl·lion. Anomenats Telpérion i Laurelin, foren creats per la Vala Yavanna, ajudada per les llàgrimes de Nienna, al turó d'Ezellohar, davant la Porta Daurada de Vàlmar. La llum que emergia dels arbres donà llum a les terres de Vàlinor i s'iniciaren així les Edats dels Arbres.[1] Mórgoth fugí temps després de ser alliberat del seu encadenament i es trobà l'aranya Ungòliant, amb qui tornà en secret a Vàlinor i donà mort als Dos Arbres.[2] Amb la darrera flor de Telpérion i el darrer fruit de Laurelin, els Vàlar crearen Íthil (la Lluna) i Ànar (el Sol).[3]
Llur aparició al legendarium de Tolkien no és pas tardana, car ja són presents a les versions originals de les històries d'El Silmaríl·lion i en futures reescriptures publicades de forma pòstuma pel tercer fill i principal editor de l'autor, Christopher Tolkien, als diferents volums de La història de la Terra Mitjana. Foren mencionats per primera vegada a «Les costes de Faëry», un poema d'una sèrie centrada en el personatge d'Eàrendil, datat del 1915 i en el qual Tolkien descriu la terra de Vàlinor. La seva història fou desenvolupada als contes L'arribada dels Vàlar i la construcció de Vàlinor i El robatori de Melko i l'enfosquiment de Vàlinor, tots dos inclosos a El llibre dels contes perduts, i posteriorment modificada a Esbós de la mitologia, patint modificacions més o menys notables en altres escrits com Quenta i Quenta Silmaríl·lion.[4]