From Wikipedia, the free encyclopedia
Llucià de Samòsata (grec antic: Λουκιανὸς ὁ Σαμοσατεύς, llatí: Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Representació de Llucià | |
Nom original | (grc) Λουκιανὸς ὁ Σαμοσατεύς |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 120 Samòsata (Turquia) |
Mort | c. 180 (59/60 anys) Atenes (Grècia) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, biògraf, filòsof, escriptor satíric, poeta |
Període | Imperi Romà |
Professors | Demonax |
Obra | |
Obres destacables | |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Hauria viscut durant el segle ii, segons Suides en temps de Trajà i Hadrià, però probablement va florir més tard, en temps de Marc Aureli i Còmmode. Es va dedicar a l'estudi de la retòrica i la literatura. Va viure a Jònia, on no es va establir en cap ciutat massa temps i va aprofitar per perfeccionar la llengua grega, i després va fer d'advocat defensor a Antioquia, sense gaire èxit, segons Suides, i llavors es va dedicar a escriure discursos legals per als altres. No es quedà gaire temps a Antioquia, i va visitar Grècia, Itàlia, on va viure un temps a Roma per aprendre llatí, encara que el coneixement d'aquesta llengua no el va aconseguir mai del tot, i la Gàl·lia, on era mestre de retòrica, i on sembla que va tenir molt d'èxit i va guanyar molts diners. En aquella època era habitual que els mestres de retòrica i d'eloqüència anessin d'un lloc a l'altre on atreien a la gent amb les seves declamacions públiques. Els temes dels que parlaven eren normalment acusacions contra els tirans o panegírics sobre les persones valentes i bones. Se suposa que va viure molt de temps a Atenes, on va perfeccionar el coneixement del dialecte àtic i va fer una amistat duradora amb el filòsof cínic Demònax. A quaranta anys, segons algunes versions, va tornar a Síria havent passat per Macedònia, i va abandonar del tot la retòrica i es dedicà a escriure, segurament gràcies als diners que havia guanyat a la Gàl·lia. No se sap res de la seva vida allà, però en aquesta època va escriure les obres que li han donat més reputació, principalment les que ataquen a la religió i a la filosofia de l'època. La gran quantitat d'obres escrites suggereix que va passar-se molts anys al seu lloc natal, però devia fer viatges puntuals a Jònia i a Acaia, i devia visitar Olímpia entre els anys 160 i 165, ja que va veure l'auto-immolació de Peregrí Proteu, que descriu. Va morir a Egipte, on va anar per haver obtingut un nomenament, probablement sota l'emperador Còmmode cap a l'any 190. Es va casar a la mitjania de la seva vida i en una de les seves obres diu que va tenir un fill.
La naturalesa dels seus escrits li va crear molts enemics, que van parlar sempre malament d'ell. Suides diu que se l'anomenava Blasphemer, i que va morir destrossat per gossos, o potser per ràbia com a càstig per la seva impietat, però el Suides acostuma a inventar una mort horrible per aquells que defensen doctrines que no li agraden.
És recordat per les seves sàtires i per obres tan imaginatives que es consideren precursores del gènere literari de ciència-ficció.
Va escriure llibres de diverses temàtiques:
De tema semblant és l'Icaromènip, escrit on el filòsof real Menip de Gàdara, personatge cínic habitual en les seves sàtires contra la religió, aconsegueix volar ajudat d'una ala d'àguila i una altra de voltor des del mont Olimp fins a la Lluna, la qual troba que està habitada per esperits. Quan Mènip decideix volar fins al Sol, els déus, enutjats per la seva gosadia li roben les ales.
Va causar gran impacte entre els seus contemporanis i va ser imitat per d'altres, per exemple per Cels. Però va ser en el Renaixement quan més se'l va valorar. Leon Battista Alberti, al segle xv en Momo o el príncep (1450) denota la influència de Llucià. Al llarg del segle xvi altres autors el segueixen: Erasme de Rotterdam en els Col·loquis (1517), François Rabelais en el Pantagruel (1532) i en Gargantua (1534), Bonaventure des Périers en Cymbalum mundi (1537); o en escrits d'autors com Maquiavel. Miguel de Cervantes el va fer servir de model per a escriure el Coloquio de los perros. Francisco de Quevedo va escriure Sueños, d'inspiració lluciana i Diego Saavedra Fajardo va emprar la sàtira llucianesca en alguns dels seus diàlegs de caràcter polític. Com a precursor de la ciència-ficció va servir d'inspiració a Swift (Viatges de Gulliver), Cyrano de Bergerac (Viatge a la lluna), Bernard le Bovier de Fontenelle. Voltaire va resultar tenir molts punts en comú amb Llucià, malgrat els segles de diferència entre ambdós escriptors.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.