Lliga llatina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lliga llatina (en llatí, Foedus Latinum) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium. Dins d'aquestes ciutats estava Roma, que llavors era una petita ciutat estat governada per reis. L'objectiu principal era fer-se costat en els possibles atacs d'altres tribus, però també van assumir altres funcions: fundar noves colònies incloses dins un mateix codi jurídic. Cada any, al mes de març, se celebraven les Festes llatines per commemorar l'aliança.[2] El nombre de ciutats pertanyents a la lliga va variar fins a arribar a 30. [lower-alpha 1]Amb el temps, Roma es va expandir i la seva hegemonia amenaçava la independència de la resta de ciutats de la lliga, motiu pel qual el trencament va ser inevitable.
localització | Latium Vechio | |
Fundada: | segle viii aC | |
Refundació : | foedus Cassianum, 493 aC | |
Desestabilitzada : | 338 aC | |
Membres: | Alba Longa, Antemnae, Ardea, Arícia Babento, Bovillae, Cabum, Cora, Carvento, Circei, Corioli, Corbione, Fidenae, Fortinea, Gabii, Labici, Lanuvium, Lavínium, Laurentum, Nomentum, Norba, Praeneste, Pedum, Querquetulum, Satricum, Scaptia, Setia, Tellenae, Tibur, Tusculum, Tolerium, Velletri.[1] | |