Llibre Jutge
versió catalana antiga del Codi de Recesvint / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080). Ambdós tenen un gran interès per a la història del dret català i de la llengua catalana, per tal com es tracta dels primers texts totalment escrits en Català.[1] El Llibre Jutge es tracta d'una traducció parcial del Liber iudicum que regulava les accions jurídiques més habituals, com ara els testaments, i altres encara en vigència no substituïdes pels Usatges.[2]
Aquest article tracta sobre la traducció catalana del Codi de Recesvint. Si cerqueu el llibre de la Bíblia, vegeu «Llibre dels Jutges». |
Fragment de la versió catalana del Liber iudicum conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, ms. 1109 | |
Tipus | manuscrit |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català i català antic |
Creació | 1060 ↔ 1080: Arxiu Capitular d'Urgell |
Material | pergamí |
El 2023, un estudi de Jesús Alturo i Tània Alaix i Gimbert[3] feu recular la data de redacció de la còpia conservada a l'Arxiu de la Seu d'Urgell fins al segle xi (1060-1080), fet que la convertí en el text més antic escrit íntegrament en català. Alturo i Alaix conclouen que les còpies de la Seu d'Urgell i de Montserrat són el resultat d'una única traducció col·legiada sota la direcció del jutge Ponç Bonfill Marc, canonge de la Catedral de Barcelona al primer terç del segle xi.[4][5]