La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.[1] Amnistia Internacional defineix la llibertat acadèmica com «el dret de fer lliurement recerca científica i difondre els resultats sense censura".[2] Compren les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi així com una independència de qualsevol autoritat.[3] És considerat un prerequisit d'una recerca científica en una universitat moderna.[4] És un cas particular del sistema de llibertats a les societats liberals nascudes de la Revolució Francesa.[5] La Universitat de Leiden, la Universitat de Göttingen i la Universitat de Berlín són reconegudes com el bressol de la llibertat acadèmica.[6]
És un principi basat en el concepte del lliure examen que té els seus orígens als països germànics que van adherir al principi epistemològic que qualsevol teoria científica és provisional i pot ser validada o invalidada per observacions noves, indispensable per a un progrés de la ciència.[7] No hi ha cap autoritat que pugui decidir que una «veritat» és definitiva, contràriament a les pretensions de les explicacions dogmàtiques. L'autonomia universitària pot ser incòmoda per autoritats governementals o religioses. Indirectament pot ser influenciat per demandes polítiques, militars o econòmiques que utilitzen el seu poder per finançar –o no– la recerca.[5] Nogensmenys, l'acadèmia –a fortiori la universitat pública– té una responsabilitat social davant la societat que la recolza i ha de trobar un equilibri entre llibertat i rellevància.
L'emancipació de la recerca acadèmica dels dogmes religioses es va produir a l'època de la Il·lustració,[8] però com a qualsevol llibertat, és provisional. Avui com antany, els poders assagen limitar-la: els règims autoritaris no toleren cap crítica, la poderosa comunitat empresarial imposar la seva opinió de què pot o ha de tractar-se la ciència. Polítics influents consideren que certs acadèmics minen la civilització occidental.[9]
Als Països Catalans
Aquesta llibertat s'ha de poder exercir sense ser represaliat amb pèrdua de treball o sou, o ser empresonat.[10] A Catalunya del Nord està protegida per la llei de l'educació (Code de l'éducation) de França.[11] A l'Alguer i Itàlia esta protegida per la Constitució Italiana.[12] Els Estatuts de la Universitat d'Andorra de 2003[13] i l'article 4 de la llei de l'ensenyament superior reconeixen aquesta llibertat.[14]
A Espanya les universitats van trigar per obtenir la indispensable llibertat. Al segle xix van quedar molt influenciat per l'ucàs de l'antimodernisme i les idees i conceptes prohibides pel Syllabus Errorum (1864) del papa Pius IX.[15] Isabel II i les dictadures successives fins a ben entrat al segle xx van embridar la recerca científica en prohibir qualsevol conclusió no conforme amb la doctrina oficial de l'església o de l'Estat. Excepte el breu interludi de la Segona República, va trigar fins a la Constitució de 1978 fins que el món acadèmic recobrés una certa llibertat.[16] La «llibertat de càtedra» hi és un dret reconegut i protegit per l'article 20 de la Constitució de 1978.[17]
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
