Llengües de la Unió Europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües. Els estats membres han acordat vint-i-quatre llengües oficials. Tot i que jurídicament aquestes mateixes llengües oficials tenen alhora la condició de llengües de treball, a la pràctica, únicament tres d’elles, l’anglès, el francès i l’alemanya, són regularment usades per les seves institucions com a llengües de treball. El català-valencià té un estatus de llengua d'ús administratiu per la seva condició de llengua oficial en part d'un estat membre. A més hi ha una diversitat de llengües regionals o minoritàries.
La política lingüística de la Unió Europea promou la diversitat lingüística i el multilingüisme. La Unió dedica uns fons per a programes dedicats a l'aprenentatge amb l'objectiu que es coneguin dues llengües a més de la llengua materna.[1]