Llengües bora–witoto

Les llengües bora-witoto (també bora-huitoto) constitueixen una família de llengües indígenes americanes formada per menys d'una desena de llengües. S'ha estimat en 5.400 anys de diversificació lingüística, per mitjans glotocronològics. El seu nombre de parlants era de ~18.300 (2009)^[1]

Llengües bora–witoto

Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Subdivisions
? Andoke Bora Witoto
Distribució geogràfica

Classificació

Llengües de la família

Les llengües bora-huitoto consten dels següents llengües:

• Família bora (borano, borán, mirañano, miraña)
  • Bora (bora-miraña) Perú; riu Igará Paraná, Amazones, Colòmbia; Amazones, Brasil
  • Muinane (bora-muinane) alt Cahuinarí, Amazones, Colòmbia; Perú
  • Miraña riu Caquetá, Amazones, Colòmbia.
• Família witoto (huitoto, huitotoano, witotó, witótoan, huitoto-ocaina)
  • Ocaina (okaina) Departament de Loreto, Perú; Amazones, Colòmbia
  • Nüpode (nüpode, nüpode huitoto) Perú
  • Minica (meneka, witoto muinane, minica huitoto, mɨnɨca) Amazones, Colòmbia; Perú
  • Murui (huitoto, bue, murui huitoto) Perú; Amazones, Colòmbia; Amazones, Brasil
  • Coeruna (koeruna) Amazones, Brasil ?? (†)
  • Nonuya (nonuña, nyonuhu, nononota, achiote, achote) Loreto, Perú; Peña Roja, Colòmbia
  • Coixoma (koihoma, koto, coto, orejón) Loreto, Perú ?? (†)

(†) = llengua morta

Relació amb altres llengües

L'andoque és una llengua classificada normalment com llengua aïllada. No obstant això, alguns autors han proposat que està llunyanament emparentada amb el bora-huitoto pel que s'ha proposat la macrofamília hipotètica llengües bora-witoto-andoque formada per tres branques:^[2]

I. Família bora

II. Família witoto

III. Andoque

Fos d'aquesta proposta el projecte de comparació sistemàtica ASJP troba la major proximitat lèxica del Bora-Witoto amb les llengües zaparoanes,^[3][4] no obstant això, aquesta similitud podria deure's a raons accidentals o a préstecs lèxics i no és prova en ferma de parentiu.

Descripció lingüística

Aschmann (1993) va proporcionar una reconstrucció fonològica i lèxica del proto-bora-witoto. Sobre la gramàtica del bora una bona referència és Thiesen (1996) i sobre el witoto una referència estàndard és Minor i Loos (1963), també Wise (1999).

Comparació lèxica

La següent llista compara els numerals en quatre llengües bora-witoto:^[5]

GLOSSA	Bora	Miraña	Muinave	PROTO- BORA	Ocaina	Murui	Faai	PROTO- WITOTO
1	ʦʰane	ʦʰane	sááno	*ʦʰanV	tʲa-	dahe	dahé	*tʲa
2	mínʲéékʰii	míñéékʰi	míínokki	*mína-kʰi	hanaa	mena	mänahé	*məna
3	pʰápʰiʔʧʰii	maakʰíni	[2] + [1]	*ʦʰa-məna-	hanããm	dahe amani	dahé amani	*tʲa a-məni
4	pʰiinee- ʔoxʦʰitʰi	ʦʰanénáʔ- péβahkʰáʦʰi	[2] + [2]	?	nahĩ ʔxanó	naga amaga	nagamaga	?
5	ʦʰaʔoxʦʰitʰi	ʦʰá-ʔoxʦʰi	sa-ʔúse	*ʦʰa-ʔoxʦʰi-	tʲa-ɸííɸoroʔ	dabecuìro	dabekuiro	*tʲa-be-kwiro
6	íʔoxʦʰitʰi + [1]	gotzehihnwa	xúúga-ʔuse-ti+[1]	*-ʔoxʦʰi-tʰi+[1]+[1]	anííra ɸátí	enefebe-llimo dacaì	énémé dahé	*ani be-[?] tʲa
7	íʔoxʦʰitʰi + [2]	zohógatigá	xúúga-ʔuse-ti+[2]	*-ʔoxʦʰi-tʰi+[2]	[6] hanáámaʔ	enefebe-llimo menacaì	motöi kaima dahé	*ani be-[?] [2]
8	íʔoxʦʰitʰi + [3]	rowiʦka	xúúga-ʔuse-ti+[2]+[1]	*-ʔoxʦʰi-tʰi+[1]+[2]	atʲora biñiʔ		higaikai dahé	?
9	íʔoxʦʰitʰi + [4]	zömötʰohʦa	xúúga-ʔuse-ti igéénemeʔexé	?			nagaa- häbäkuiro	?
10	pʰaʔoxʦʰikʰi neβa	pʰáʔohʦʰíkʰi	ɸa-ʔúsee-kki	*pʰa-ʔoxʦʰi(-kʰi)	hanãʔ ɸátí		aiyoäna	?

Referències

1. Ethnologue:Statistical summaries
2. Kaufman, Terrence. 2007. South America. In: R. E. Asher and Christopher Moseley (eds.), Atlas of the World’s Languages (2nd edition), 59–94. London: Routledge.
3. ASJP - World Language Tree
4. Mason, J. Alden. 1950. The languages of South America. In: Julian Steward (ed.), Handbook of South American Indians, Volume 6, 157–317. (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143.) Washington, D.C.: Government Printing Office.
5. Numerals in Bora-Witotoan languages (Rosenfelder's Metaverse)

Bibliografia

• Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
• Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
• Swadesh, Morris. (1959). Mapas de clasificación lingüística de México y las Américas. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

Enllaços externs

Ethnologue

• Witotoan
• Witotoan, Boran
• Witotoan, Witoto