From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Estat | Colòmbia, Veneçuela, Perú i Brasil |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak | |
Codis | |
Glottolog | inla1264 |
Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):
Deixa les següents llengues del grup sense classificar:
El 1999 Aikhenvald[1] va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar a part (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.
Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.
Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:[2][3]
GLOSA | Nawiki occidental | Nawiki oriental | Río Negro | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Piapoco | Achagua | Yucuna | Resígaro | Warekena | Tariana | Baniwa d'Içana | Kurripako | Kawishana | Pasé | Yumana | |
'1' | abeː- | áːbai | paxluwa | sagú | apáːba- | paː- | apa-da | pa-ða | bäla | apeala | aphüllá |
'2' | puʧásai- | ʧáːmai | iyamá | migaːkú | dauntá- | ñama- yama- | ʣama-da | yama-ða | mätallá | packéama | biágma |
'3' | máizi- | matáli | wixi | 2+1 | mabaitalí- | madali- | madaɬi-da | maðaɾika | bamäbikáʔá | mapeama | mabäagma |
'4' | bainúaka | paʔu | poʔʦáːvágaːhí | kephunipe | likwadaka | ɾikwaðaka | lawauː- gabi | puke-amama | tilalüʧbüa | ||
'5' | abe-éma wa-kápi | 1x5 | siʔosí | pa-kapi 1x5 | pema- pa-kapi | pema pakapi | loamá- nokápe | upanachapiː | apora-gabí | ||
'6' | 5+1 | 5+1 | 5+1 | 5+1 | 5+1 | ||||||
'7' | 5+2 | 5+2 | 5+2 | 5+2 | 5+2 | ||||||
'8' | 5+3 | 5+3 | 5+2+1 | 5+3 | 5+3 | ||||||
'9' | 5+4 | 5+4 | 5+4 | 5+4 | 5+4 | ||||||
'10' | puʧásai- wa-kápi | 2x5 | páʔosíkun̥á | ñama-kapi 2x5 | 2x5 | loaná- kape | ʧubumia- gâbí |
GLOSA | Orinoco | Altres | PROTO- | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Baniva | Baré | Yavitero | Anuyá | Mariaté | Wainumá | Manao | ||
'1' | yabibulini | makutɨ | áːapê'ʦa | ahiari | apəkerɨ | apágeri | panîmu | *(a)pa- |
'2' | enábe | pikûna | nʦâ'me | mahoren | meʧema | maʧahma | piarukûma | *piama |
'3' | yabébuli | kilikunama | máːdali | marahunaka | atəpo | maʦɨcke | 2+1 | *mapa- *mada- |
'4' | yunulibunutsi | kasalɨmacaka | atəpui | ahpagopi | * | |||
'5' | pinawiáphi | ahpagapi | *pa-kapi | |||||
'6' | pimiri | *5+1 | ||||||
'7' | yumaliwi | *5+2 | ||||||
'8' | piurwili | *5+3 | ||||||
'9' | pieirurwhi | *5+4 | ||||||
'10' | picalaùrwhili | umahni | *2x5 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.