![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Occitan_language_map_1900_%2528Europe_only%2529.svg/langca-640px-Occitan_language_map_1900_%2528Europe_only%2529.svg.png&w=640&q=50)
Occità
llengua romànica parlada en territoris de França i Itàlia, a Mònaco i a la Vall d'Aran / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre països:
- El terç sud de França
- La Vall d'Aran, a Catalunya (occità aranès)
- Les Valls Occitanes, a Itàlia (ço és: una franja del Piemont i un tros de la Ligúria) i a un enclavament de Calàbria (la Gàrdia, en italià Guardia Piemontese)
- El Principat de Mònaco (on l'occità coexisteix amb el monegasc)
Occitan i lenga d'òc ![]() | |
---|---|
Altres noms | lenga d'òc ['leŋgo 'dɔ] |
Tipus | llengua, llengua viva i llengües d'Occitània ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 542.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Vall d'Aran, Cantal, Loira, Alt Loira, Alta Viena, Alvèrnia-Roine-Alps, Aquitània, Llenguadoc-Rosselló, Llemosí, Migdia-Pirineus, Provença - Alps - Costa Blava, Peitau-Xarantes, Piemont i Província d'Imperia ![]() |
Estat | França, Itàlia, Espanya i Mònaco ![]() |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, norma clàssica de l'occità, norma mistralenca i norma bonaudiana ![]() |
Institució de normalització | Conselh de la Lenga Occitana,[1] Congrès Permanent de la Lenga Occitana[2] |
Codis | |
ISO 639-1 | oc ![]() |
ISO 639-2 | oci ![]() |
ISO 639-3 | oci ![]() |
Glottolog | occi1239 ![]() |
Ethnologue | oci ![]() |
IETF | oc ![]() |
Fou la llengua d'oc una de les llengües més importants d'Europa a l'edat mitjana com ho testimonia la poesia dels trobadors que fou un model per a la cultura i la literatura de llengua catalana fins al segle xv. El seu ús ha conegut un declivi constant a partir de principis del segle xx. A l'estat francès no té cap reconeixement legal excepte a nivell educatiu (gràcies a la llei Deixonne) mentre que en canvi a la Comunitat Autònoma de Catalunya ha assolit l'estatus de llengua cooficial arran de l'Estatut d'Autonomia. El nombre de locutors és incert, s'acostuma a situar entre 500.000 i 3 milions. A l'estat italià la llengua occitana, com algunes altres minories lingüístiques, ha obtingut una reconeixença legal arran de la llei 482/1999. Pel que fa al Principat de Catalunya el 22 de setembre de 2010 es va aprovar una llei dita Llei de l'occità, aranès a Aran que oficialitza l'ús de l'occità, fent d'aquesta llengua la tercera oficial a aquest territori. Des del 5 de novembre de 2014, es declara llengua cooficial de l'Euroregió Pirineus Mediterrània.[3]