Literatura mesopotàmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La literatura mesopotàmica engloba el conjunt d'escrits fets a l'antiga Mesopotàmia, que comprèn les cultures sumèria, assíria i babilònica. Es conserva en tauletes d'argila, que formaven part d'un bon nombre d'arxius i biblioteques com la d'Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts. Hi ha una notable imprecisió cronològica pel que fa al període en què foren redactades les obres, ja que ens han arribat en còpies d'època molt posterior (el cas, per exemple, del Poema de Guilgameix).[1]
Entre les característiques principals de la literatura mesopotàmica destaquen:
- Preponderància de la poesia sobre la prosa;
- Predomini de l'èpica i dels mites sobre els altres gèneres literaris;
- Presència omnímoda de la religió en l'obra literària a causa de la seva importància en la vida;
- Obsessió per la immortalitat i per la vida en el món inferior;
- Anonimat de l'obra literària (però el primera autor conegut, la poetessa Enheduanna pertany a aquesta cultura)