![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Retrato_de_la_Lo%25C3%25A7ana_andaluza.jpg/640px-Retrato_de_la_Lo%25C3%25A7ana_andaluza.jpg&w=640&q=50)
Literatura espanyola del Renaixement
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan segle xv[1] que van suposar un florent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.[2] El papat dels valencians, Calixt III i Alexandre VI, va promoure les relacions culturals entre Corona de Castella, la Corona d'Aragó i Roma.[3] A Itàlia s'editaven o traduïen les obres literàries de la Península ibèrica, com l'Amadís de Gaula, La Celestina, Cárcel de Amor. També les composicions poètiques de Jorge Manrique i Íñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana. També les recopilacions populars com els villancets i els romanços. De la mateixa manera succeïa a Espanya amb obres italianes, com la Jerusalem alliberada de Torquato Tasso.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Retrato_de_la_Lo%C3%A7ana_andaluza.jpg/640px-Retrato_de_la_Lo%C3%A7ana_andaluza.jpg)
Les seves primeres manifestacions es poden observar a la Itàlia dels segles xiii i xiv, caracteritzant-se per la recuperació de l'humanisme de la literatura grecollatina i la seva difusió a partir de la invenció de la impremta el 1450.[4] Les llengües vulgars s'imposen sobre el llatí que queda resevat com a llengua literària culta i per obres de coneixement.[5] Figures com Dante, Petrarca i Boccaccio van donar lloc a l'esplendor de la literatura renaixentista a la Italia del segle xv.[6] Les relacions hispano-italianes eren molt importants des de feia segles, la qual cosa va permetre que s'importés a la Península les preocupacions i gustos que va donar peu al Renaixement hispànic.[7]