![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/LocationEquatorialGuinea.svg/langca-640px-LocationEquatorialGuinea.svg.png&w=640&q=50)
Literatura en castellà de Guinea Equatorial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La literatura en castellà de Guinea Equatorial és la literatura que es va fer a Guinea Equatorial, l'única colònia espanyola que es trobava a l'Àfrica Subsahariana. Fou colònia des de 1778 a 1968, i va desenvolupar una literatura en castellà que s'ha mantingut fins avui dia, cas únic entre els països africans.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/LocationEquatorialGuinea.svg/640px-LocationEquatorialGuinea.svg.png)
La literatura africana en castellà de Guinea Equatorial és relativament desconeguda, al contrari que la literatura africana en francès, anglès i portuguès. Així, per exemple, en trenta antologies de literatura en castellà publicades entre 1979 i 1991, el professor de la Universitat de Morgan State, Mbaré Ngom, no va trobar cap referència a autors guineans. El mateix passa en les antologies sobre literatures africanes publicades des de 1980, fins i tot en revistes especialitzades com la Research in African Literatures, African Literature Today, Présence Africaine o Canadian Journal of African Studies. Aquesta situació ha començat a canviar des de finals de la dècada de 1990 després d'un monogràfic a la revista Afro-Hispanic Review i els congressos Spain in Africa and Latin America: The Other Face of Literary Hispanism que es va dur a terme a la Universitat de Missouri a Columbia el maig de 1999 i el Primer Encuentro de Escritores africanos en Lengua Española, que es va dur a terme a Múrcia del 27 al 29 de novembre del 2000.
El 29 de maig de 2011 va entrar en funcionament la Biblioteca Africana, dins del portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, desenvolupat al si del projecte "Literaturas africanas en español. Mediación literaria y hospitalidad poética desde los 90", pertanyent al Pla Nacional d'R+D del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya, i dirigit per la Dra. Josefina Bueno Alonso. Aquest portal compta amb la digitalització d'alguns fragments d'aquesta producció literària, que s'ampliarà progressivament al llarg dels pròxims tres anys. La investigadora de la Universitat d'Alacant Dulcinea Tomás Cámara és l'especialista que desenvolupa aquest treball, com a responsable del corpus subsaharià.