Leproseria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen). El terme llatzeret, que deriva del personatge bíblic Llàtzer de Betània, pot referir-se a llocs d'aïllament, que en algun moment també van ser «colònies», o llocs on vivien o s'hi enviaven els leprosos.[1] Molts dels primers llatzerets eren dirigits per cases monàstiques cristianes.[2] Hi ha hospitals de leprosos arreu del món per tractar els afectats de lepra, especialment a l'Àfrica, el Brasil, la Xina i l'Índia.)[2]