Del grec λεπίς (escata) i πώμα (coberta, opercle).[1]
Algunes espècies poden créixer fins a una longitud màxima de 16 polzades, encara que la majoria en fan al voltant de 4-8.[1]
Es troben àmpliament distribuïts als llacs i rius dels Estats Units i del Canadà, tot i que han estat introduïts a altres àrees del món fins a esdevenir, en alguns casos, veritables plagues (el comerç d'algunes de les seues espècies a Alemanya està prohibit per aquesta raó).[1]
- Lepomis auritus (Linnaeus, 1758)[4]
- Lepomis cyanellus (Rafinesque, 1819)[5]
- Peix sol (Lepomis gibbosus) (Linnaeus, 1758)[6]
- Lepomis gulosus (Cuvier, 1829)[7]
- Lepomis humilis (Girard, 1858)[8]
- Lepomis macrochirus (Rafinesque, 1819)[5]
- Lepomis marginatus (Holbrook, 1855)[9]
- Lepomis megalotis (Rafinesque, 1820)[10]
- Lepomis microlophus (Günther, 1859)[11]
- Lepomis miniatus (Jordan, 1877)[12]
- Lepomis punctatus (Valenciennes, 1831)[13]
- Lepomis symmetricus (Forbes, 1883)[14][15][16][17]
Moltes de les seues espècies són apreciades pels afeccionats de la pesca esportiva i, com a conseqüència, són criades per a repoblar llacs.[1]
«Lepomis (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2009. [Consulta: 21 maig 2011]. Bolnick DI, Near TK, Wainwright PC., 2006. Body size divergence promotes post-zygotic reproductive isolation in centrarchids. Evolutionary Ecology Research 8:903-913. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Naturae, Ed. X. v. 1: i-ii + 1-824. Rafinesque, C. S., 1819. Prodrome de 70 nouveaux genres d'animaux découverts dans l'intérieur des États-Unis d'Amérique, durant l'année 1818. Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire Naturelle v. 88: 417-429. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Histoire naturelle des poissons. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71. Girard, C. F., 1858. Notice upon new genera and new species of marine and fresh-water fishes from western North America. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 9 (núm. 15): 200-202.
Holbrook, J. E., 1855. An account of several species of fish observed in Florida, Georgia, etc. Journal of the Academy of Natural Sciences, Philadelphia. Second series. v. 3 (art. 1): 47-58, Pls. 5-6. Rafinesque, C. S., 1820. Ichthyologia Ohiensis (Part 3). Western Revue and Miscellaneous Magazine v. 2 (núm. 1): 49-57. Jordan, D. S., 1877. Contributions to North American ichthyology based primarily on the collections of the United States National Museum. Núm. 2. A.--Notes on Cottidae ..., and Hyodontidae, with revisions of the genera and descriptions of new or little known species. Bulletin of the United States National Museum Núm. 10: 1-68, Pls. 44-45. Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. Histoire naturelle des poissons. v. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
.jpg)
.svg){kind=icon}
