matemàtic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Leo Königsberger (1837-1921) va ser un matemàtic alemany, que va difondre i ampliar els fonaments riemannians de la teoria de funcions.
(1886) | |
Nom original | (de) Leo Koenigsberger |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 octubre 1837 Poznań (Polònia) |
Mort | 15 desembre 1921 (84 anys) Heidelberg (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri Bergfriedhof (Heidelberg) 49° 23′ 44″ N, 8° 41′ 34″ E |
Formació | Universitat de Berlín |
Tesi acadèmica | De motu puncti versus duo fixa centra attracti (1860) |
Director de tesi | Karl Weierstrass i Ernst Kummer |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Lloc de treball | Heidelberg |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Greifswald Universitat de Heidelberg |
Membre de | |
Alumnes | Sófia Kovalévskaia |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ernst Blaschke Edmund Husserl Jacob Horn Gyula Kőnig Georg Pick Alfred Pringsheim Mór Réthy |
Família | |
Cònjuge | Sophie Beral-Kappel |
Fills | Johann Koenigsberger |
Pares | Jakob Löb Königsberger i Henriette Kantorowicz |
Fill d'un ric comerciant jueu, Königsberger va començar a estudiar matemàtiques i física a la universitat de Berlín el 1857.[1] A la seva ciutat natal, Poznań, havia fet amistat amb Lazarus Fuchs, que havia fet de tutor a casa dels seus pares,[2] i amb qui es va retrobar a Berlín.
El 1860 va obtenir el seu doctorat i, després de donar classes durant tres anys a l'Escola del Cos de Cadets de Berlín, va ser nomenat professor de la universitat de Greifswald. El 1869 va passar a la universitat de Heidelberg, el 1875 a la Escola Tècnica de Dresde i el 1877 a la universitat de Viena. El 1884 va retornar a la universitat de Heidelberg on va romandre fins a la seva jubilació. Malgrat tots els canvis va estar a la universitat de Heidelberg durant 36 anys.[2]
La seva obra matemàtica està influenciada per Weierstrass però tractant-la des d'un punt de vista riemannià, com es pot comprovar en els seus llibres de text més importants sobre funcions el·líptiques i sobre integrals hiperel·líptiques: Vorlesungen über die Theorie der elliptischen Functionen (1874) i Vorlesungen über die Theorie der hyperelliptischen Integrale (1878).[1]
També és conegut per haver escrit una extensa biografia de Hermann von Helmholtz (1902) que havia estat col·lega seu a Heidelberg. Cap al final de la seva vida va escriure una autobiografia: Mein Leben.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.