![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Lady_Macbeth_of_the_Mtsensk_District.jpg/640px-Lady_Macbeth_of_the_Mtsensk_District.jpg&w=640&q=50)
Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda
Òpera de Dmitri Xostakóvitx / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lady Macbeth de Mtsensk (en rus: Леди Макбет Мценского уезда, transcrit: Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda), op. 29, és una òpera en quatre actes de Dmitri Xostakóvitx, amb llibret d'Aleksandr Preis i el mateix compositor,[1] basat en una narració de Nikolai Leskov, que al seu torn es va inspirar en un fet real.[2] S'estrenà al teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg el 22 de gener de 1934 dirigida per Samuïl Samossud. La va dedicar a la seva esposa Nina Vasilievna Varzar.[3]
![]() Svetlana Sozdateleva com a Katerina Izmàilova ![]() | |
Títol original | Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda / Katerina Izmàilova |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Dmitri Xostakóvitx ![]() |
Llibretista | Dmitri Xostakóvitx i Aleksandr Preis ![]() |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus ![]() |
Basat en | Lady Macbeth of the Mtsensk District (en) ![]() ![]() ![]() |
Data de publicació | 1934 ![]() |
Parts | 4 actes i 7 escenes ![]() |
Durada | 2,5 hores ![]() |
Opus | 29 ![]() |
Personatges | A female convict (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estrena | |
Estrena | 22 de gener de 1934 / 2a versió: 26 de desembre de 1962 |
Escenari | teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 28 de desembre de 1965 (versió revisada); 13 de maig de 2002 (versió original) (estrena a Espanya de les dues versions) |
Després de tenir un molt bon acolliment, tant del públic com dels especialistes, amb més de cent representacions a Leningrad i a Moscou,[2] l'òpera va ser censurada dos anys més tard per iniciativa de Stalin i retirada de l'escenari durant dècades. Per aquest motiu s'ha convertit en un símbol de les pressions polítiques sobre la música.[1]
El 1962, l'autor va estrenar-ne una versió revisada i suavitzada, amb el títol de Katerina Izmàilova, amb un nou número d'opus (op. 114).