Lauriacum

Lauriacum o Laureacum va ser una ciutat del nord del Nòric situada al punt on s'uneix el riu Anisius amb el Danubi, segons Ammià Marcel·lí i l'Itinerari d'Antoní. La Taula de Peutinger l'anomena Blaboriciacum.

Lauriacum

Tipus	ciutat romana i bé cultural
Localització
48° 13′ 00″ N, 14° 28′ 30″ E
Estat	Àustria
Estat federat	Alta Àustria
Districte	Linz-Land
Municipi	Enns (ciutat)
Geografia
Part de	Limes Noricus
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Patrimoni cultural d'Àustria
Identificador	113762

En una inscripció dubtosa se l'esmenta com a Colonia Augusta Laureacum, i és possible que es fundés com una colònia romana. Era la ciutat més gran de la província i estava unida a Sírmium i a Taurunum, a Pannònia, per una via important.

Era seu de la Legió III Italica segons l'Itinerari d'Antoní o de la Legió II seons la Notitia Dignitatum. Era també l'estació més important de la flota del Danubi i residència del seu prefecte, i segurament un gran centre de fabricació d'armes. Com que no l'anomena cap autor anterior, es devia fundar durant el regnat de Marc Aureli.

Al segle iii a Lauriacum ja hi havia la seu d'un bisbe. Al segle v era un lloc ben fortificat, on es refugiava la gent dels voltants quan atacaven els alamans i els turingis. Al segle vi la van destruir els àvars, però se la va restaurar com a fortalesa de frontera, i aviat va caure en decadència.

Correspon a la moderna Lorch, amb un convent molt anomenat. Es troben ruïnes romanes a 1,5 km.^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). «Lauriacum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 juny 2022].