Lars von Trier (Kongens Lyngby, 30 d'abril de 1956) és un director i guionista de cinema.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Lars von Trier Lars von Trier al Festival de Canes (2000) |
|
Naixement | (da) Lars Trier 30 abril 1956 (68 anys)
Kongens Lyngby (Dinamarca) |
---|
|
|
|
|
|
Nacionalitat | Dinamarca |
---|
Religió | Ateisme |
---|
Formació | Escola Nacional de Cinema de Dinamarca (1979–1982) |
---|
|
Ocupació | director de cinema, director de fotografia, productor de cinema, guionista, realitzador |
---|
Activitat | 1967 – |
---|
Moviment | Dogma 95 |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Cæcilia Holbek (?-1996) Bente Frøge (1997-) |
---|
Pare | Fritz Michael Hartmann |
---|
Premis - (2018) Premi Sonning
- (2011) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Malenconia
- (2008) Premi del Cinema Europeu al millor assoliment europeu en el món del cinema
- (2006) Premi honorífic dels dramaturgs danesos
- (2004) premi Konrad Wolf
- (2004) Statens Kunstfonds hædersydelse (en)
- (2001) Goya a la millor pel·lícula europea, per l'obra Dancer in the Dark
- (2000) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Dancer in the Dark
- (2000) Palma d'Or, per l'obra Dancer in the Dark
- (2000) Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció, per l'obra Dancer in the Dark
- (14 gener 1997) Cavaller de l'orde de la Dannebrog
- (1997) César a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Breaking the Waves
- (1996) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Breaking the Waves
- (1996) Premi dels Crítics de l'Acadèmia de Cinema Europeu, per l'obra Breaking the Waves
- (1996) premi Allen
- (1996) Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Breaking the Waves
- (1993) Kjeld Abell Prize (en)
- (1991) Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Europa
|
|
|
Tanca
Fou un dels creadors i principal impulsor a nivell internacional de Dogma 95, un moviment cinematogràfic que aposta per tornar a unes històries més creïbles, filmades sense efectes especials ni de so que no siguin gravats en directe i minimitzant l'ús de tecnologia. Per això sovint filma amb la càmera a l'espatlla i en la seva trilogia "USA: Land of Opportunity" fins i tot ha arribat a reduir els escenaris a la mínima essència. La seva filosofia en aquest cas és que tots els objectes superflus, és a dir, els que només formen part del decorat i no intervenen en l'acció, han de desaparèixer de l'escena.
El març del 1995 va presentar conjuntament amb Thomas Vinterberg el Manifest Dogma 95, que en forma de decàleg proposava una sèrie de criteris de com calia rodar les pel·lícules: fer-ho en espais naturals, en color i llum natural, sense afegir música, filmar en 35mm o no fer pel·lícules de gènere entre altres propostes.[1]