La lakargiïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la perovskita. Rep el seu nom en honor del lloc on va ser descoberta: el mont Lakargi (Kabardino-Balkària, Rússia).[1]
 Lakargiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | CaZrO₃ |
| Epònim | Mont Lakargui  |
| Localitat tipus | mont Lakargi, caldera Verkhnechegemskaya, Kabardino-Balkària, Districte Federal del Caucas Nord, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,65Å; b = 7,93Å; c = 5,55Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-014 |
| Símbol | Lak |
| Referències | [1] |
La lakargiïta és un òxid de fórmula química CaZrO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És l'anàleg mineral amb zirconi de la perovskita; amb la qual és isostructural.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lakargiïta pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, magnetoplumbita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.
La lakargiïta va ser descoberta al mont Lakargi (Kabardino-Balkària, Rússia). També ha estat descrita a un meteorit trobat a Algèria; a diferents indrets d'Alemanya; a Tulul al Hamman (Amman, Jordània), a altres indrets de la regió Kabardino-Balkària; i a la mina de carbó Kalinin (Donetsk, Ucraïna).[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
