pel·lícula de 1961 dirigida per Mauro Bolognini From Wikipedia, the free encyclopedia
La viaccia és una pel·lícula italo-francesa de Mauro Bolognini estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
La Viaccia | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mauro Bolognini |
Protagonistes | |
Director artístic | Flavio Mogherini |
Producció | Alfredo Bini per Arco Film Lionello Santi per Galatea Goffredo Lombardo |
Dissenyador de producció | Flavio Mogherini |
Guió | Vasco Pratolini Pasquale Festa Campanile Massimo Franciosa, adaptació de la novel·la L'eredità de Mario Pratesi |
Música | Piero Piccioni |
Fotografia | Leonida Barboni |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Piero Tosi |
Productora | Titanus Société Generale Cinematographique |
Distribuïdor | Titanus |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i França |
Estrena | 1960 |
Durada | 106 minuts |
Idioma original | Italià |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Florència |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Florència |
Amerigo deixa el seu poble per anar a Florència per treballar amb el seu oncle. Coneix Bianca que treballa en un prostíbul. És enviat a casa pel seu oncle a qui roba diners per finançar la seva relació amb la jove. Amerigo torna al seu camp natal. Avorrit, torna a Florència i és contractat al bordell on Bianca treballa per tal de ser encara més prop de la seva dulcineae. La gelosia, la seva relació arrosseguen el jove cap a la seva perdició, descobreix la perfídia de la societat.
La Viaccia abunda en reminiscències literàries: Maupassant, Zola, els Goncourt…
« | Hi ha de totes maneres la recreació del camp i de Florència finals de segle, una mena de punt de sortida d'un itinerari de la memòria | » |
[3] En la reconstrucció d'un univers conflictiu Mauro Bolognini efectua una recuperació del passat de manera incontestable vinculada a la seva pròpia experiència biogràfica. La Toscana dels seus orígens es convertirà, des de llavors en
« | l'epicentre de la seva atenció figurativa | » |
.[4] La Viaccia representa, amb escreix, un destacable èxit plàstic:
« | L'operador Leonida Barboni i el decorador Piero Tosi, eminent col·laborador de Luchino Visconti, han sabut preparar per a Bolognini admirables marcs | » |
, destaca Freddy Buache.[5] Tanmateix, Bolognini, sovint titllat de formalista, adverteix l'espectador:
« | De manera general, crec que les meves recerques formals no constitueixen mai un objectiu en si mateix. Quan rodo a Florència o a Roma, busco sempre, en aquests carrers, en aquests vestits, la vida. (...) Piero Tosi ha treballat en la veracitat del vestuari anant a escorcollar als baguls dels pagesos i agafant tota mena de roba. (...) | » |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.