La veritat sortint del pou
quadre de Jean-Léon Gérôme / From Wikipedia, the free encyclopedia
La veritat sortint del pou armada amb el seu fuet per castigar la humanitat (títol en francès: La Vérité sortant du puits armée de son martinet pour châtier l'humanité) és una pintura de l'artista francès Jean-Léon Gérôme, creada l'any 1896. És també coneguda com La Vérité («veritat»).
La Vérité sortant du puits (francès) ![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | pintura ![]() |
Creador | Jean-Léon Gérôme ![]() |
Creació | 1896 |
Gènere | al·legoria i nu ![]() |
Moviment | academicisme ![]() |
Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) ![]() |
Mida | 91 (![]() ![]() |
Col·lecció | Musée Anne de Beaujeu (en) ![]() ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | 78.1.1 ![]() |
Catàleg |
El 1895, Gérôme va pintar una obra similar, Mendacibus et histrionibus occisa in puteo jacet alma Veritas (La nodridora Veritat jeu al pou havent sigut morta per mentiders i actors).[1] Alguns veien en ambdues pintures així com una obra similar, més tardana d'Édouard Debat-Ponsan un comentari sobre l'afer Dreyfus.[2] La pintura hauria pogut ser una expressió de l'hostilitat de Gérôme envers el moviment Impressionista, al qual estava fermament oposat.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Truth_Leaving_the_Well.gif/320px-Truth_Leaving_the_Well.gif)
Tanmateix, en un prefaci que Gérôme va escriure per l'obra Le Nu Esthétique d'Émile Bayard, menciona la influència que la fotografia havia tingut sobre la pintura: «la fotografia és un art. Força als artistes a deixar anar la rutina vella i a oblidar les fórmules antigues. Ha obert els nostres ulls i ens ha forçat a veure allò que anteriorment no veiem; un gran i inexpressable servei a l'Art. És gràcies a fotografia que la veritat finalment ha sortit del seu pou. Mai no hi tornarà pas.»[3]
L'expressió refereix a un aforisme popular del filòsof Demòcrit, «De la veritat en sabem res, perquè la veritat està en un pou [lit. al fons de mar].[4] La nuesa de la model referix a l'expressió «la veritat despullada».[5]
Segons el seu biògraf Charles Moreau-Vauthier, Gérôme dormia amb la pintura sobre el capçal del seu llit i després de morir, va ser trobat amb el seu braç estès cap a la pintura en un gest d'acomiadament.[6] La pintura va ser exposada al Salon el 1896.[7] Ençà de l'any 1978 ha estat part de l'exposició permanent al Musée Anne de Beaujeu a Moulins a França.