pel·lícula de 1999 dirigida per Frank Darabont From Wikipedia, the free encyclopedia
La milla verda (títol original en anglès, The Green Mile) és una pel·lícula dramàtica dirigida per Frank Darabont l'any 1999. El guió va ser adaptat d'una novel·la homònima de Stephen King. Al repartiment hi trobem Tom Hanks, David Morse i Michael Clarke Duncan. S'ha doblat i subtitulat al català.[1][2]
The Green Mile | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Frank Darabont |
Protagonistes | |
Producció | Frank Darabont i David Valdes |
Guió | Frank Darabont |
Música | Thomas Newman |
Fotografia | David Tattersall |
Muntatge | Richard Francis-Bruce |
Productora | Warner Bros., Castle Rock Entertainment, Warner Bros. Pictures i Universal Pictures |
Distribuïdor | Warner Bros. i Universal Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 6 desembre 1999 |
Durada | 189 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Califòrnia i Carolina del Nord |
Color | en color |
Pressupost | 60.000.000 $ |
Recaptació | 286.801.374 $ (mundial) |
Descripció | |
Basat en | The Green Mile |
Gènere | drama, pel·lícula amb salt enrere, cinema fantàstic, cinema de presons i pel·lícula basada en una novel·la |
Tema | pena de mort |
Lloc de la narració | Louisiana |
Època d'ambientació | 1936 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (2000) Oscar al millor actor secundari (2000) Oscar al millor guió adaptat (2000) Oscar al millor so (2000)
|
Lloc web | warnerbros.com… |
Malgrat que la pel·lícula va ser nominada a quatre Oscars menors l'any 2000 (entre ells el de millor guió adaptat) no en va guanyar cap.
El títol es refereix al recorregut que fan els condemnats a mort des de la seva cel·la fins a la cadira elèctrica, un recorregut aproximat d'una milla per un paviment verd.
La pel·lícula tracta de la vida del funcionari de presons, en Paul Edgecomb, explicada per ell mateix i de com va conèixer en John Coffey, un presoner condemnat a la cadira elèctrica per l'assassinat de dues nenes.
L'home té un poder sobrenatural per eliminar el mal (tal com ell ho explica) de la gent i és capaç de curar malalties i ferides només tocant amb les mans.
L'argument tracta de la relació que l'Edgecomb i la resta de funcionaris tenen amb en Coffey els seus últims dies de vida.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.