![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/La_veu_de_Catalunya_Verdaguer.jpg/640px-La_veu_de_Catalunya_Verdaguer.jpg&w=640&q=50)
La Veu de Catalunya
diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.[1]
![]() |
S'ha proposat que «Veu de Catalunya» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 |
![]() Portada del 12 juny 1902 amb l'esquela de Verdaguer ![]() | |
Tipus | diari ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català ![]() |
Data d'inici | 1r gener 1899 ![]() |
Data de finalització | 8 gener 1937 ![]() |
Lloc de publicació | Barcelona ![]() |
Estat | Catalunya ![]() |
Fou portaveu del programa ideològic i polític de la Lliga Regionalista i la línia editorial, conservadora, promogué l'autonomia, la normalitat de l'ús públic de la llengua, i l'escola catalana. Des del punt de vista periodístic, era un diari modern, ordenat per seccions, amb corresponsals i col·laboradors al territori i un equip que combinava gent jove i els millors periodistes de l'època.[2] Va ser el diari en català més longeu del segle xx, amb 38 anys de publicació diària.[3] La capçalera, dissenyada per Domènec i Montaner, mostrava una àliga quadribarrada. Josep Pla i Eugeni Xammar, en el seu moment, i l'historiador del periodisme Josep Maria Figueres, en l'actualitat, l'han considerat el diari més important editat en català.[4]
També amb aquest nom s'havia publicat prèviament el Diari Català, de Valentí Almirall, durant un dels períodes en què fou suspès, entre el 30 de juliol i el 28 d'agost de 1880.[4][5][6]