![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Cabecera_de_La_Ilustraci%25C3%25B3n_de_la_Mujer.jpg/640px-Cabecera_de_La_Ilustraci%25C3%25B3n_de_la_Mujer.jpg&w=640&q=50)
La Ilustración de la Mujer (revista)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Ilustración de la Mujer fou una revista quinzenal de literatura, ciències i belles arts, adreçada exclusivament al bello sexo[nota 1] per tal d'instruir, il·lustrar o delectar a les lectores, en la qual van col·laborar notables escriptores i escriptors d'Espanya i Amèrica. La revista s'editava a Barcelona, escrita en castellà i distribuïda en diversos països. El primer número es va editar el dia 1 de juny de 1883 a la Impremta Lluís Tasso i Serra, al carrer Arc del Teatre, 21 i 23. L'any 1887 canvia la seva edició a la Impremta Fidel Giró.
![]() ![]() | |
Tipus | revista ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | castellà ![]() |
Lloc de publicació | Barcelona ![]() |
Estat | Espanya ![]() |
Cada repartiment constava de dos lliuraments: La Ilustración de la Mujer i la Revista de Modas y Salones. La Ilustración de la Mujer conté les següents matèries: articles doctrinals, estudis morals, articles diversos, llegendes, contes, novel·les, narracions, viatges, secció científica, secció artística, varietats, poesia, galeria de dones notables i gravats. La Revista de Modas y Salones conté les següents matèries: explicació de gravats, explicació de figurins il·luminats, descripció del plec de patrons, articles diversos, poesies i novel·les. La mateixa revista en unes de les seves pàgines es descriu així:
« | "Aquesta revista era el periòdic de tendències de millors condicions que es publica a Espanya, tant per la seva gran mida i paper superior com per capritxós, elegant i alta novetat de models".[nota 2] | » |
— La Ilustración de la Mujer |
Anualment els exemplars es recopilaven en un tom compost per:
- 24 Números de La Ilustración de la Mujer, amb més de 100 elaborats gravats.
- 24 Números de la Revista de Modas y Salones, que contenen al voltant de 600 elegants figurins en negre.
- Una selecció de 12 Figurines Iluminados de París.
- Grans regals a destacar: plecs de patrons de vestits, roba blanca, làmines de grans dimensions i peces musicals de reputats compositors per a piano o piano i cant, dibuixos per brodats, models de tapisseria, crochet, malla, mobles i diferents tasques.
- Les subscriptores que encertaven un major nombre de passatemps eren obsequiades amb regals diversos.
« | “Aquestes revistes contenien información susceptible d'atraure les barcelonines del moment: parament de la llar, família, economia domèstica, música, labors, però sovint també cròniques culturals de París i moda francesa, amb il·lustracions i patrons. Dintre d'aquesta línia i abans de l'aparició de la conegudíssima Feminal el 1907, podem destacar les barcelonines La Ilustración de la Mujer, de 1883, i el Salón de la Moda, que ho feu el 1884 amb el subtítol Periódico quincenal indispensable para las familias, ilustrado con profusión de grabados en negro y figurines iluminados de las modas de París. Un cas a part és el d'El Eco de la Moda, apareguda a Barcelona el 1899, versió espanyola de Le Petit Écho de la Mode, fundat el 1880 a París”.[1] | » |
— Cristina Rodríguez Samaniego |