La Colònia Estabanell

La Colònia Estabanell^[1] és una entitat de població i antiga colònia tèxtil de Camprodon (Ripollès). És anomenada també Colònia Matabosch o can Matabosc, i la Gran Enciclopèdia Catalana utilitza la grafia la Colònia Estevenell.

Infotaula edifici La Colònia Estabanell
Dades
Tipus	Nucli de població
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Camprodon (Ripollès)
42° 17′ N, 2° 22′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	3883

Descripció

La Colònia Estabanell es troba entre el pont que duu al càmping Vall de Camprodon, al sud, i la central hidroelèctrica de la Farga, al nord. A l'oest hi ha la pista forestal que duu a Cavallera, amb una torre medieval, i al municipi d'Ogassa. Per l'est, a l'altra banda del riu, passa una pista de terra que uneix els ponts de les Rocasses i de la Rovira.^[2]

Escola de la Colònia Estabanell

Malgrat que la fesomia de colònia industrial s'està perdent, en la seva època d'esplendor la colònia estava formada per una fàbrica tèxtil, una església, una escola, tres blocs d'habitatges per a obrers, un cafè, una sala de ball i un estanc. L'església, dedicada a sant Antoni de Pàdua, i en la qual s'hi realitzen esporàdicament actes religiosos, té com a elements destacables, un petit campanar amb campana i un rosetó i, a la part posterior, tres finestrals d'arc apuntat, el central resta tapat. Els habitatges s'agrupen en quatre blocs, i el cafè i la sala de ball s'utilitzen de magatzem i garatge, respectivament.^[2]

Història

L'any 1870 s'iniciaren les obres de construcció d'aquesta colònia, la primera del riu Ter. Fou iniciativa de l'industrial d'Olot Antoni Matabosch, que traslladà per l'antic camí d'Olot a Ripoll tota la maquinària per a la posada en marxa de la nova fàbrica de filats i teixits de cotó. La instal·lació tenia 300 telers i una secció de tints. La fàbrica patí un gran incendi l'any 1917. La companyia tèxtil Estabanell i Pahissa l'any 1923 va comprar la colònia a Matabosch i la colònia va passar a anomenar-se Colònia Estabanell, denominació que encara perdura en l'actualitat. La companyia li donà un nou i renovat impuls, va reconstruir la fàbrica, va posar en marxa la filatura i va ampliar la fàbrica successivament fins al 1957.^[3]

Referències

1. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
2. «Colònia Estabanell». Consorci del Ter. [Consulta: 18 febrer 2015].
3. Serra Rotés, Rosa «El patrimoni industrial de l'Alt Ter». Revista de Girona, 213, juliol i agost 2002, pàg. 52-57.